dilluns, 04 de Febrer de 2008
Enric Senabre
Article publicat al setmanari El Punt. Edici? Pa?s Valenci? el 27/01/08

Despr?s d?un llarg per?ode de temps dedicada a la diversi?, la televisi? ha variat de rumb i s?ha omplit d?acad?mies. Per aprendre a ballar, a cantar o a interpretar, tenim al nostre abast l?oportunitat de la nostra vida, el c?sting ideal o el programa instructiu perfecte.
La novetat ?s que en aquest cas els telespectadors tenim el privilegi d?assistir a dist?ncia, per? en viu, al fenomen educatiu en directe. No podem oblidar que el proc?s educatiu ha sigut tradicionalment una trobada privada entre dues persones, mestre i alumne, i posteriorment s?ha convertit en un acte social reservat nom?s als seus actors dins de les parets de l?aula. Fins i tot podem dir que aquest car?cter secret li aporta un sentit inici?tic. Per? aquesta privacitat salta per l?aire amb les noves acad?mies televisives. Gr?cies a la ?tele? assistim a les intimitats entre mestres i alumnat, observem les seues mancances, presenciem les dificultats per les que travessa el lent proc?s d?aprenentatge, escoltem les recriminacions del professorat i ens sorprenem de les avaluacions, positives i negatives, en veu alta i a la cara que aquestos els dirigeixen.
En aquests casos, experimentem un sentiment de vergonya a dist?ncia en escoltar el mestre recriminar l?actitud poc seriosa, desinteressada o poc participativa de determinat participant. Moltes vegades, ens preguntem si era realment necess?ria aquesta crueltat, si es podien dir les coses amb m?s tacte o si l?autoestima del concursant suportaria aquest desprestigi. I aix? que aquestes escoles televisives disposen d?un alumnat motivat i entregat a temps complet. No puc ni imaginar el que dirien a l?alumnat de l?ESO dels nostres instituts, o potser s?, possiblement els convidarien a abandonar l?acad?mia. El problema ?s que en el nostre cas, aquesta no ?s la soluci?.
Publicado por Enrisena @ 17:25  | educaci?
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios