dijous, 17 de Gener de 2008
Enric Senabre
Article publicat al setmanari El Punt. Edici? Pa?s Valenci? el 13/01/08

He de recon?ixer, primer de tot, que no m?agrada Pablo Motos. No m?agradava quan feia r?dio a Val?ncia, ni m?agrada ara quan fa tele, sol o en companyia. No puc deixar de recon?ixer-li certa gr?cia i s? que acumula un munt de seguidors justament aconseguits al llarg d?anys de professi? i gr?cies de tots els estils. Per? en a?? coincidisc amb el vell Montaigne quan afirma als seus Assaigs, ?s?c jo que em pinte?. De la mateixa manera, jo tampoc busque imposar el meu particular gust a cap dels lectors que pugueu seguir-me.
Malgrat tot, m?haureu de concedir que l?humor de l?Hormiguero ?s un humor blanc, sense rerefons pol?tic, s?tira partidista, ni una especial cr?tica social. No s?assembla al Pol?nia de TV3, ni a l?Intermedio del Wyoming, ni tampoc al late show de l?Eva Hache. Qu? hi farem! Evidentment no ?s el mateix ni persegueix les mateixes intencions. Amb tot i aix? no puc deixar de concedir-li una evident gr?cia que aconsegueix amb els experiments cient?fics que desenvolupen els seus col?laboradors, els enginyosos di?legs de Trancas i Barrancas i la can?oneta final que firmarien qualsevol dels pares i mares que freguen la quarantena i que constitueixen la grossa de la seua audi?ncia: ?vete a dormir...?
Malgrat tot, no m?agrada. Ho sent, per? jo preferisc la cr?tica pol?tica, l?acudit clarament dirigit a una audi?ncia d?esquerres o l?an?lisi c?usticament destructiu del programa de Losantos a la COPE . Potser perqu?, tornant al mestre Montaigne, ?jo mateix s?c la mat?ria del meu...? article, i el meu gust no va ni pret?n anar m?s enll? del meu comandament a dist?ncia.

Publicado por Enrisena @ 16:37  | Televisi?
Comentarios (0)  | Enviar
dissabte, 12 de Gener de 2008
Enric Senabre
Article publicat al Setmanari El Punt. Edici? Pa?s Valenci?, el 6/01/08

No descobrir? cap secret si afirme que la televisi? es mou per l?inter?s econ?mic. Tant les privades -empreses a fi de comptes- com les p?bliques ?necessitades de justificar resultats i reduir p?rdues- fan de la publicitat la principal font d?ingressos i organitzen la programaci? en funci? dels patrocinadors i els ?ndex d?audi?ncies.
Per? de tant en tant, i per Nadal ?s inevitable, les televisions intenten rentar la seua imatge interessada a trav?s de programes ben?fics, concursos que entreguen els guanys a ONG o eleccions del fam?s m?s simp?tic, la millor can?? de la temporada o l?innocent m?s graci?s de l?any. Des d?una ?tica utilitarista ?s evident que estem millorant les condicions de vida de persones concretes que, sense aquestes ajudes i la poca voluntat institucional, ho passarien molt pitjor. Per tant, millorar el b? de la humanitat, ni que siga m?nimament, ?s una bona actuaci? i no vindria malament que es generalitzara i s?ampliara a la resta de l?any aquest exemple.
Per? tampoc ens podem xuplar el dit i no ens vindrien mal saber les dades fonamentals per comprendre la grandesa de la bona acci?. A quin preu ix l?hora d?emissi? d?aquestos programes rius ben?fics que omplen les nits de Nadal? I quin guany deixen els missatges de m?bil amb que votem a l?innocent de l?any o la can?? de la temporada? I qui es beneficia de la publicitat que emmarca els balls de sal? ben?fics dels famosos que destinen el seu premi a una bona acci?? Sembla que en aquest cas es defense l?altruisme, s?, per? en sospitosa coincid?ncia amb les motivacions econ?miques m?s interessades.

Publicado por Enrisena @ 23:50  | sociologia
Comentarios (0)  | Enviar
dimarts, 08 de Gener de 2008
Enric Senabre
Article publicat al setmanari El Punt. Edici? Pa?s Valenci?, el 30/12/07
Potser el matrimoni, com la democr?cia, ?s la forma menys dolenta de conviv?ncia en parella, per? si s?assembla a les ?Escenas de matrimonio? que porta encap?alant els r?nquings d?audi?ncies des de l?estiu, aleshores l?infern ?s el lloc m?s agradable que existeix per a viure.
L?insult, el menyspreu o la ignor?ncia omplen la conviv?ncia (!) de tres parelles de diferents edats en els schkets que Tele 5 fa totes les nits en forma de p?ndoles de fidelitzaci? d?audi?ncies als cinc milions de telespectadors que s?enganxen al televisor mentre sopen en fam?lia. Suposem que la majoria pensaran que el seu matrimoni, tot i ser insatisfactori, ?s millor que el que apareix a la pantalla, o que de segur que el ve? i la ve?na s?n una c?pia d?algun dels personatges que apareixen a la televisi?. Curiosament la s?rie agrada especialment als menuts i als homes, la qual cosa ens dona la pauta interpretativa; un sainet tan incre?ble com irreal, un divertiment que no costa de seguir i que es concilia a la perfecci? amb un z?ping indolent i distret que deixa una d?bil empremta en la ment dels espectadors.
Deia Albert Camus que ?devem utilitzar els nostres principis per a les grans coses. Per a les menudes, en tenim prou amb la miseric?rdia?. En aquesta l?nia, millor llevar transcend?ncia al que nom?s ?s un divertiment de ficci?, i aplicar la miseric?rdia al mal gust i p?ssim sentit de l?humor de cinc milions d?espanyols. En canvi, per a les coses reals millor fem servir els principis, posem-nos a fons a la tasca d?eradicar el maltractament i aconseguir un altre model de conviv?ncia.

Publicado por Enrisena @ 16:34  | sociologia
Comentarios (0)  | Enviar