dimecres, 12 de Desembre de 2007
Enric Senabre
Article publicat al peri?dic digital P?gina26.com, el 4/12/07

S?nchez Drag? no escriu els seus llibres i l?Ana Botella li riu la gr?cia quan aquest li ho conta en un apart del seu programa de televisi?, potser perqu? sap que ella tampoc va escriure els contes que comentava al seu llibre (nom?s que ella ho reconeixia en obert). El president de l?associaci? de presoners espanyols d?Auswitz no hi va estar, per? va dedicar la seua vida a la lluita pel reconeixement de la mem?ria de les v?ctimes, i ho va fer b? fins que el descobriren. I la principal v?ctima espanyola de l?11 S de Nova York, tampoc estava a les Torres bessones el dia de l?atemptat, per? es va inventar una identitat alternativa a la seua, que coincidia amb els fets, i que ha estat acceptada amb alegria i honors per les autoritats, assedegades de cares i hist?ries que contar.
Vivim el m?n de la c?pia, de la reproducci? vertiginosa d?una realitat que s?esllavissa a trav?s de les pantalles dels televisors, que corre en una carrera fren?tica en la que el directe ?s m?s important que la comprovaci? acurada, que l?an?lisi reposat o que la reflexi? pausada. No hi ha temps! Diuen els periodistes a la televisi?. Entrem en directe! Criden els realitzadors als presentadors. Estem en temps real! Es meravella l?espectador en contemplar com passen els grans esdeveniments per davant dels seus ulls cat?dics.
?s un deler d?ubiq?itat, un anhel d?infinitud i un desig de multiplicitat que ens porta a meravellar-nos front la intensitat de la realitat. La realitat est? ac? al davant, al nostre abast, i nom?s necessitem cent vides per poder fruir-ne amb satisfacci?. I si no les tenim ens les inventem, i si no arribem a la realitat real, podem satisfer-nos amb la virtual.
Deien els peri?dics la setmana passada que els turistes van arribar a pagar fins a 50 euros als ve?ns de la Madeleine marroquina (la xiqueta que van confondre amb la Madeleine real arrel d?una foto d?un turista), per poder-la veure. Sabien que no era Madeleine, per? s?hi semblava. No era real, per? en abs?ncia del original la virtualitat que aportava la c?pia era m?s que suficient.
Viure m?ltiples vides, adquirir diverses identitats, con?ixer realitats diferents. Aquest ?s l?anhel d?una postmodernitat que ha esmicolat el subjecte, ha flu?dificat la identitat i ha multiplicat la realitat, per? que no ha aconseguit esborrar el patiment, la infelicitat ni la pobresa d?un m?n que s?entesta en ser real per molt que s?esborre de les pantalles de la televisi?. En la solitud de les passions, la nostra vida ?s tan pobra com sabem, i la realitat en la que ens movem tan dura que no pot ser dissolta amb unes poques racions de virtualitat alliberadora.
Publicado por Enrisena @ 19:27  | sociologia
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios