dimecres, 12 de Desembre de 2007
Enric Senabre
Article publicat al Setmanari El Punt. Edici? Pa?s Valenci?, el 2/12/07
Potser si El Diario de Patricia haguera adoptat algun criteri d?autoregulaci? de continguts, el cas d?Svetlana no hauria succe?t. Probablement algun col?laborador els hauria recordat que no ?s el mateix parlar de baralles de ve?ns, de conflictes familiars o disputes laborals, que de maltractaments, infidelitats o separacions. Qui sap qu? hauria passat si Svetlana no haguera anat al programa enganyada, pensant que algun familiar rus volia parlar amb ella. S?hauria estalviat trobar Jos? Ignacio enfront d?una audi?ncia milion?ria, demanant perd? i reconciliaci?, que tot tornara a ser com abans.
Possiblement el desenlla? fatal s?hauria produ?t d?igual manera perqu? Jos? Ignacio li hauria comprat un ram de flors, li hauria demanat perd? i li hauria dit les mateixes paraules que va dir a la televisi?, per? en privat. I potser l?hauria assassinada igual, perqu? no podia acceptar que no f?ra seua, que es rebel?lara, el desobe?ra i li diguera ?ja no t?estime?.
Per? el que s? que haurien de saber al programa de Patricia ?s que l?amor no ho soluciona tot, que els maltractadors solen tenir un car?cter ambivalent que amaga comportaments violents i que impedeix posar cara a cara v?ctima i maltractador. Alg? els hauria de recordar que les emocions reals s?n profundes i complicades de gestionar, que aquest m?n d?emocions superficials i fugisseres que fomenta la televisi? acaba tocant amb la pedra dura de les persones. No, ni la televisi? ni Patricia s?n els culpables de la mort d?Svetlana, el culpable ?s Jos? Ignacio, per? no li ho posem tan f?cil, ni a ell ni als que s?n com ell, per favor.
Publicado por Enrisena @ 19:23  | sociologia
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios