diumenge, 02 de Desembre de 2007
Enric Senabre
Article publicat al Setmanari El Punt. Edici? Pa?s Valenci?, el 18/11/07
L?obsessi? pel present, el directe i el temps real ?s una constant de la societat de l?espectacle. La representaci? virtual d?un present que s?esgota en la mateixa immediatesa en qu? es representa forma part d?un ritual en qu? el directe amaga al seu si l?engany d?una fugacitat esfere?dora que som incapa?os de controlar. Per? com ens agradaria poder fer-ho!
Est? pasando, i Espa?a directo, encarnen a la perfecci? la idea anterior. Es tracta de magazins que, comen?ant pel t?tol, professen de grans sacerdots de la religi? del temps real. Imatges en viu, successos en acci? i v?ctimes convalescents transiten per un programa contenidor en el que els reporters tenen encomanada la missi? inexcusable de controlar el temps, detenir el present en un instant etern i congelar la imatge en un esdeveniment colpidor. El problema ?s que l?intent ?s impossible des del mateix plantejament, perqu? tot el que passa transita, se?n va, s?esllavissa, i el succ?s congelat en un moment atemporal mostra la seua cara m?s banal, m?s intranscendents, m?s superficial. Tot all? que passa, ha passat, i nom?s la profunditat de l?an?lisi que l?acompanya, l?ajuda ling??stica d?unes explicacions carregades de sentit poden aportar l?eternitat del que es repeteix c?clicament.
Fets intranscendents, successos banals i personatges de fama ef?mera no poden aportar mai densitat a un present buit i despullat de sentit, un present que necessita hist?ria i paraules per fer-se comprendre. D?aquest moment, H?lderin no diria mai all? de ?atura?t instant, ets tan bell!? perqu? cauria fart de tanta vulgaritat.
Publicado por Enrisena @ 17:04  | filosofia
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios