dissabte, 24 de Novembre de 2007
Enric Senabre
Article publicat al setmanari El Punt. Edici? Pa?s Valenci? el 11/11/07
Diu la saviesa popular que els menuts sempre diuen la veritat. No cal dir que, com quasi tota la font de coneixement popular que perviu al llenguatge, les frases fetes o els acudits, t? una fonamentaci? ben poc fiable. Per? funciona, perqu? l?inconscient col?lectiu la reconeix i l?assimila com una veritat familiar i reconeguda.
Possiblement per aquesta ra? els programes que utilitzen xiquets com a reclam s?n tan freq?ents a la televisi?. Des d?aquells originals ?gallifantes? que van iniciar la f?rmula, el format s?ha anat repetint, banalitzant i esgotant sota totes les variants possibles i en tots els horaris imaginables. Semblava impossible que es poguera fer alguna cosa d?inter?s repetint aquest esquema, per? J?lia Otero ho aconsegueix. Resulta incre?ble, per? ?No em ratllis? de TV3, converteix un simple programa de testimonis infantils en una veritable indagaci? sociol?gica i en un reflex de la societat, la fam?lia i la conviv?ncia humanes.
El punt de partida ?s radicalment oposat i contrari a la idea preconcebuda de que parlem. Els nens i nenes menuts no diuen la veritat, diuen el que escolten a casa, reflecteixen el que veuen a la tele i reprodueixen les conductes que, per evidents, passen desapercebudes als nostres ulls.
No diuen la veritat i, a m?s a m?s, moltes vegades menteixen com a veritables adults. Per? la innoc?ncia amb que ho fan aporta un plus de visibilitat als aspectes de la vida social que havien esdevingut opacs a la nostra mirada. Aquesta ?veritat? si que ?s bona, per subjectiva, parcial i desinteressada. Un aut?ntic desvelar la veritat oculta. Chapeau!

Publicado por Enrisena @ 12:06  | Programaci?
Comentarios (2)  | Enviar
dijous, 15 de Novembre de 2007
Enric Senabre
Article publicat al setmanari El Punt. Edici? Pa?s Valenci? el 4/11/07

El Wyoming apareix a les nits de La Sexta poc despr?s de les not?cies. Amb semblant seri?s, corbata a joc i mirada fixa ens amolla all? de ?ja han escoltat les not?cies, ara anem a contar-los la veritat? i inicia un cerimonial de desprop?sits en el que el to ir?nic esmicola qualsevol concepte sagrat, idea prefabricada o recomanaci? pol?ticament correcta.
La tradici? de reflexionar amb humor s?endinsa en els or?gens del pensament hum?. Di?genes, el fil?sof c?nic de la Gr?cia cl?ssica, sotmetia a befa els seus conciutadans amb l?esperan?a que d?aquesta manera arribarien a pensar una mica m?s enll? dels seus nassos. Un dia anava amb un cresol a plena llum del dia buscant una persona justa i un altre enraonava amb les est?tues per tal d?exercitar-se en fracassar. L?inter?s que el guiava era el d?estimular les consci?ncies i moure a la cr?tica.
A l?Intermedio tamb? s?utilitza l?extravag?ncia com a element trasbalsador i l?humor intel?ligent com a mitj? per q?estionar l?aparent correcci? period?stica. L?an?lisi de not?cies emeses pels informatius de les diferents cadenes desvetlla deutes pol?tics i econ?mics. Les votacions via tel?fon m?bil, ?lo que Espa?a vota va a misa?, s?n p?ndoles de lucidesa cr?tica entre l?estupidesa general. No cal dir que amb la par?dia televisiva s?apunta m?s enll?, les preguntes esdevenen cr?tiques a la pretesa democr?cia virtual, els acudits ?cids desmunten l?aparent honradesa pol?tica i les entrevistes, originals i amb gr?cia, mostren aspectes de la societat que habitualment no veiem. Quan el pensament ?s fa amb humor esdev? encara m?s cr?tic.

Publicado por Enrisena @ 16:29  | filosofia
Comentarios (0)  | Enviar
dimecres, 07 de Novembre de 2007
Enric Senabre
Article publicat al setmanari El Punt. Edici? Pa?s Valenci? el 28/10/07

La den?ncia del govern valenci? contra ACPV per facilitar la recepci? de TV3 al Pa?s Valenci? i la desproporcionada multa i ordre de tancament dels repetidors no es pot entendre si atenem a una l?gica exclusivament econ?mica. De fet, les dades d?audi?ncia de la televisi? catalana per ac? baix s?n ben minses. Si ens fiem de Sofres (gran gur? i guia de la programaci? i contraprogramaci?) representen una compet?ncia rid?cula per al nostre canal auton?mic que, si per TV3 fora, podria mantenir tranquil?lament el preu dels seus minuts de publicitat.
No ens enganyem, el que es vol eliminar amb l?apagada de TV3 no ?s una compet?ncia econ?mica ni d?audi?ncia, sin? un model de televisi? p?blica de qualitat, compromesa i professional. L?objectiu fonamental ?s trencar l?espill amb que comparar la nostra tele. Ja ho van fer abans de les eleccions amb les concessions de les freq??ncies de TDT, que van esborrar del mapa digital la ?nica proposta seriosa i coherent, Infotv, i ara continuen amb la marxa triomfal que no para comptes amb els ven?uts.
La venjan?a contra una opci? pol?tica i social que es veu identificada amb una televisi? que parla en la nostra llengua a temps complet i ho fa de manera desimbolta, rigorosa i entretinguda ?s una altra ra? que pot explicar una decisi? impopular a la que els pol?tics no solen arriscar-se. Si afegim l?intent de tallar tots els ponts de di?leg i desarmar la possibilitat d?articular qualsevol discurs coherent de cooperaci? i col?laboraci? amb els ve?ns del nord, aleshores tenim el past?s a taula. Diners? No crec. Si Marx al?ara el cap!

Publicado por Enrisena @ 20:48  | Televisi?
Comentarios (0)  | Enviar