dilluns, 29 de Octubre de 2007
Enric Senabre
Publicat al setmanari El Punt. Edici? Pa?s Valenci? el 21/10/07

No cal dir que ha estat un cap de setmana passat per aigua, ni que la situaci? requeria un tractament especial del canal auton?mic per tal de cobrir la cat?strofe. Imatges del pont de Beniarbeig esfondrant-se en directe, barrancs desbocats, baixos negats i drames humans en primera persona han donat la pauta d?uns dies d?angoixa que els informatius han cobert amb orgull de servei p?blic.
Fins aqu? res a dir sobre la nostra tele, que sol estar a l?altura de les circumst?ncies en casos de cat?strofe natural, esdeveniment oficial o retransmissi? esportiva. Malgrat tot, una visi? cr?tica dels fets ens vindria molt b? per comprendre millor la desesperaci? dels afectats: el fenomen meteorol?gic era previsible, les destrosses humanes i materials evitables en gran mesura i les ajudes imprescindibles si no volem reproduir la desgr?cia. Per? la visi? dominant a la nostra televisi? ?s la d?un c?stig div?, la d?una venjan?a de la natura o la d?una necessitat inapel?lable. La coincid?ncia amb l?aniversari de la riuada del 57 no ha fet m?s que aprofundir en aquesta idea en compte de fer reflexionar sobre la repetici? d?uns fets que no poden ser tan casuals si es repeteixen amb tanta exactitud. El documental que emet? Canal 9 per recordar la trag?dia passava per damunt de les imprevisions i incompliments oficials i posava l??mfasi en el car?cter solidari del poble valenci?. El problema ?s que no es pot construir un pa?s sobre la bona voluntat del poble i el victimisme i la imprevisi? pol?tica d?uns dirigents que s?amaguen darrere d?una televisi? d?opereta destinada a lloar les seues gl?ries.

Publicado por Enrisena @ 19:42  | sociologia
Comentarios (0)  | Enviar
dilluns, 22 de Octubre de 2007
Enric Senabre
Article publicat al setmanari El Punt. Edici? Pa?s Valenci? el 14/10/07

Ara que estem a les portes d?un triling?isme ?per ofrenar noves gl?ries a Europa? i desbaratarem qualsevol comprensi? seriosa dels valors democr?tics i de l?educaci? per a la ciutadania, la nova s?rie de Canal 9, L?alqueria Blanca, ens torna al nostre biling?isme casol?, el de gorra i espardenya, el de tota la vida.
L?alqueria ?s un producte dignament realitzat, acurat amb l?escenografia, el repartiment i el gui?, per? que furga en la ferida d?un poble d?analfabets en el qual la llengua pr?pia ?s poca cosa m?s que un assumpte de portes cap endins. L?obsessi? de la cadena p?blica per mostrar una realitat social amb dues lleng?es en conviv?ncia pac?fica ?s una constant que s?ha repetit des de Negocis de fam?lia. L?aparici? de personatges castellanoparlants -els senyorets, els funcionaris i els immigrants, com no podia ser d?altra manera en un poblet de l?Alcoi?- en una proporci? visible enfront d?una majoria de valencianoparlants, ?s el recurs per mostrar un biling?isme feli? en el qual sembla que tothom s?expressa com vol -en ple franquisme!-. Per? el vertader problema apareix quan un dels personatges castellanoparlant obre la boca, perqu? la r?plica dels altres sempre ?s en castell?, en un canvi de llengua que esdev? un exemple m?s de digl?ssia militant de la nostra societat. Sembla que vulguen refermar la teoria aquesta segons la qual ?s de mala educaci? continuar parlant en valenci? quan alg? es dirigeix a tu en castell?. Qu? hi farem! La majoria de nosaltres continuem pensant que la mala educaci? ?s la de tots aquells que s'entesten a menysprear i agenollar la llengua pr?pia dels valencians.

Publicado por Enrisena @ 22:52  | educaci?
Comentarios (0)  | Enviar
divendres, 12 de Octubre de 2007
Enric Senabre
Publicat al setmanari El Punt. Edici? Pa?s Valenci? el 7/10/07

?s ben cert que una mica de bogeria li dona salsa a la vida, i no ?s menys cert que tots tenim les nostres manies, uns m?s i altres menys. Amb aquesta divisa Conta conta produccions i Albena teatre han montat un espectacle fren?tic que fa de l?absurd un element d?an?lisi existencial. Ionesco el va introduir en les seues obres per tal de desvetllar el buit en el que vivim sense adonar-nos, per? li va faltar el to humor?stic.
Ara, amb Mani?tics, i tamb? amb Autoindefinits, Canal 9 aposta d?una vegada per un producte digne, fet a Val?ncia, amb actors valencians i en valenci?. No ?s la filosofia de la cadena, per desgr?cia, per? amb ells s?acosta a la finalitat per a la qual es va crear; oferir una televisi? de qualitat, amb vocaci? de servei p?blic i amb la clara intenci? de fomentar l??s del valenci?.
A m?s a m?s, l??xit d?ambd?s programes, elimina de soca-rel dos prejudicis molt estesos entre els directius de la cadena p?blica i que han volgut fer creure a la poblaci?. Un ?s que la relaci? entre qualitat i audi?ncia ?s inversament proporcional, ?s a dir, a m?s qualitat menys audi?ncia. L?altre ?s que els programes en valenci? no arriben a tota la poblaci? per all? del biling?isme del nostre Pa?s. En aquest cas passa tot el contrari; la qualitat no est? enfrontada a l?entreteniment ni a l??xit d?audi?ncies, i la llengua no marca difer?ncies, ni separa, ni desuneix, sin? tot el contrari. Al remat potser que totes les suposicions dels pol?tics i directius esdevenen m?s un desig que una realitat i el poble valenci? ?s m?s madur, cr?tic i conscient del que a ells els agradaria.

Publicado por Enrisena @ 19:21  | Programaci?
Comentarios (0)  | Enviar
dijous, 04 de Octubre de 2007
Enric Senabre
Article publicat al setmanari El Punt. Edici? Pa?s Valenci?, el 30/9/07

Deia Baudrillard que la societat post-moderna ha assassinat la realitat a for?a de mostrar-la, de fer-la visible i evident. El crim perfecte deia ell, per referir-se a aquesta absoluta transpar?ncia que regeix la societat de l?espectacle. Una voracitat desenfrenada, una fam de realitat que es sadolla amb la satisfacci? ignorant de la curiositat m?s immediata.
El Gran Hermano ?s la met?fora perfecta d?aquesta situaci? que descriu Baudrillard; una saturaci? de realitat, una transpar?ncia opaca i un veure per creure. La peixera en que es converteix el plat? de Guadalix ens fa creure que podem mirar tots els costats de la realitat, que existeix la visi? total, l?ull que tot ho veu i tot ho controla. En realitat nom?s trobem imatges anodines, vides intranscendents i moviments gratu?ts.
La novena edici? del concurs s?ha presentat amb novetats (!); m?s directe, m?s realitat, m?s ?marro?. El mite del temps real arrossega el directe, per? quan el temps real no existeix, el directe esdev? incre?ble: els concursants no donen cr?dit a les imatges ?en directe? que els mostra la realitzaci?, les bessones no s?n la que s?n, encara que siguen iguals, i la transsexualitat es presenta oculta davant els ulls de tothom. A les acaballes ens adonem que la ficci? ?s la millor realitat, i que el concurs transforma a la perfecci? les persones en personatges. El crim perfecte significa que la realitat desapareix assassinada per un exc?s de realitat. El truc l?han utilitzat de sempre els il?lusionistes i funciona a la perfecci?. Ara l?utilitza la televisi?. Quina met?fora!

Publicado por Enrisena @ 7:24  | filosofia
Comentarios (1)  | Enviar