dilluns, 29 de Octubre de 2007
Enric Senabre
Publicat al setmanari El Punt. Edici? Pa?s Valenci? el 21/10/07

No cal dir que ha estat un cap de setmana passat per aigua, ni que la situaci? requeria un tractament especial del canal auton?mic per tal de cobrir la cat?strofe. Imatges del pont de Beniarbeig esfondrant-se en directe, barrancs desbocats, baixos negats i drames humans en primera persona han donat la pauta d?uns dies d?angoixa que els informatius han cobert amb orgull de servei p?blic.
Fins aqu? res a dir sobre la nostra tele, que sol estar a l?altura de les circumst?ncies en casos de cat?strofe natural, esdeveniment oficial o retransmissi? esportiva. Malgrat tot, una visi? cr?tica dels fets ens vindria molt b? per comprendre millor la desesperaci? dels afectats: el fenomen meteorol?gic era previsible, les destrosses humanes i materials evitables en gran mesura i les ajudes imprescindibles si no volem reproduir la desgr?cia. Per? la visi? dominant a la nostra televisi? ?s la d?un c?stig div?, la d?una venjan?a de la natura o la d?una necessitat inapel?lable. La coincid?ncia amb l?aniversari de la riuada del 57 no ha fet m?s que aprofundir en aquesta idea en compte de fer reflexionar sobre la repetici? d?uns fets que no poden ser tan casuals si es repeteixen amb tanta exactitud. El documental que emet? Canal 9 per recordar la trag?dia passava per damunt de les imprevisions i incompliments oficials i posava l??mfasi en el car?cter solidari del poble valenci?. El problema ?s que no es pot construir un pa?s sobre la bona voluntat del poble i el victimisme i la imprevisi? pol?tica d?uns dirigents que s?amaguen darrere d?una televisi? d?opereta destinada a lloar les seues gl?ries.
Publicado por Enrisena @ 19:42  | sociologia
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios