dijous, 04 de Octubre de 2007
Enric Senabre
Article publicat al setmanari El Punt. Edici? Pa?s Valenci?, el 30/9/07

Deia Baudrillard que la societat post-moderna ha assassinat la realitat a for?a de mostrar-la, de fer-la visible i evident. El crim perfecte deia ell, per referir-se a aquesta absoluta transpar?ncia que regeix la societat de l?espectacle. Una voracitat desenfrenada, una fam de realitat que es sadolla amb la satisfacci? ignorant de la curiositat m?s immediata.
El Gran Hermano ?s la met?fora perfecta d?aquesta situaci? que descriu Baudrillard; una saturaci? de realitat, una transpar?ncia opaca i un veure per creure. La peixera en que es converteix el plat? de Guadalix ens fa creure que podem mirar tots els costats de la realitat, que existeix la visi? total, l?ull que tot ho veu i tot ho controla. En realitat nom?s trobem imatges anodines, vides intranscendents i moviments gratu?ts.
La novena edici? del concurs s?ha presentat amb novetats (!); m?s directe, m?s realitat, m?s ?marro?. El mite del temps real arrossega el directe, per? quan el temps real no existeix, el directe esdev? incre?ble: els concursants no donen cr?dit a les imatges ?en directe? que els mostra la realitzaci?, les bessones no s?n la que s?n, encara que siguen iguals, i la transsexualitat es presenta oculta davant els ulls de tothom. A les acaballes ens adonem que la ficci? ?s la millor realitat, i que el concurs transforma a la perfecci? les persones en personatges. El crim perfecte significa que la realitat desapareix assassinada per un exc?s de realitat. El truc l?han utilitzat de sempre els il?lusionistes i funciona a la perfecci?. Ara l?utilitza la televisi?. Quina met?fora!
Publicado por Enrisena @ 7:24  | filosofia
Comentarios (1)  | Enviar
Comentarios
Publicado por vici
dijous, 29 de Novembre de 2007 | 0:22
Un bon pintor ?s aquell que amb poc, mostra molt ( "v?ase la magn?fica exposici?n que nos ha prestado durante un tiempo limitado NY,Sonrisa Gigante), i tu has tret de GH all? impossible. M?encanta!Gui?o