dissabte, 29 de Setembre de 2007
Enric Senabre
Article publicat al setmanari El Punt Edici? Pa?s Valenci? el 23/09/07

La televisi? ?s el territori de les aparences i la imatge de la que es nodreix ?s l?apologia m?xima de la representaci? vic?ria de la realitat. En principi, i malgrat els renecs dels detractors del mitj?, a?? no ?s cap inconvenient quan es reconeix el car?cter constru?t de les produccions televisives i els seus senyals esdevenen guia en la recerca del coneixement. El problema ?s que poques vegades s?accepta aquesta situaci? d?inseguretat i normalment es vol fer passar per realitat el que tan sols ?s c?pia o representaci?.
Ben lluny de postures essencialistes, el programa concurs de La primera de Tve, Identity, aprofundeix en la idea de la televisi? com a joc d?aparences i col?loca als concursants en una situaci? en la que res ?s el que sembla i tots ho saben. Sense trampes ni ocultacions es reconeix des del principi que ?l?esposa de l?emperador no sols ha de ser virtuosa, sin? tamb? par?ixer-ho?, per? que de vegades ho sembla i no ho ?s. Amb aquestes regles els estereotips esdevenen dinamita en les mans dels guionistes del programa, els prejudicis obstacles per esbrinar la resposta correcta i les intu?cions i idees pr?vies traves en el cam? del premi final. Els participants ho saben i entren en aquesta barraca de fira, s?aventuren per un cam? en el que la identitat es converteix en un l?quid esmunyed?s i les aparences en guia enganyosa de la veritat. I ?s que quan la televisi? no pret?n imposar una veritat absoluta, quan fuig d?ess?ncies inamovibles i es mou en el terreny de les aparences estimulants, insegures i discutibles ?s quan esdev? guia de la veritat.

Publicado por Enrisena @ 20:12  | Programaci?
Comentarios (0)  | Enviar
diumenge, 23 de Setembre de 2007
Enric Senabre
Article publicat al setmanari El Punt Edici? Pa?s Valenci? el 16/9/07

La cara del mal sempre s?n els altres. Ens resulta c?mode pensar que els malvats tenen un rostre especial, que estan fets d?una pasta defectuosa o que pertanyen a un grup predestinat a la immoralitat.
Quan entrevisten als noticiaris algun testimoni d?un crim contra les dones, solen dir que el marit era una bona persona, que era simp?tic o que ning? ho esperava.En alguns casos els criminals manifesten escenes de dol exagerades als funerals de les seues v?ctimes, organitzen recerques desesperades o demanen just?cia arravatadament davant de les c?meres. La policia ho sap i sol buscar als culpables entre els v?deos de la televisi?.
Per? el cas Madeleine pot superar totes les expectatives. La cara d?uns pares mod?lics demanant ajuda per internet, els ulls de Madeleine mirant- nos des de la televisi? i la col?laboraci? de personalitats de renom en una campanya de recerca mundial, han commogut les consci?ncies d?arreu del planeta en una mostra m?s del progr?s de la societat globalitzada i les seues virtualitats morals.
Si b? les ultimes not?cies ens tornen la cara m?s desagradable de la natura humana i apunten a la responsabilitat dels pares, volunt?ria o no, en la desaparici? de la xiqueta d?ulls d??ngel. Les persones que ahir donaven ?nims a la porta de l?esgl?sia de l?Algarve, ara criden ?assassins? i ?mentiders? demostrant la feblesa dels sentiments generats medi?ticament. Al remat el mal te la cara dol?a d?uns pares perfectes, uns cossos de gimn?s i dos t?tols universitaris. Al remat el mal som nosaltres per molt que ens agrade projectar una imatge ideal a l?espill de la pantalla.

Publicado por Enrisena @ 22:37  | ?tica
Comentarios (0)  | Enviar
divendres, 14 de Setembre de 2007
Enric Senabre
Article publicat al setmanari El Punt Edici? Pa?s Valenci? el 9/9/07

RTVE est? en crisi. Els acomiadaments de personal semblen inevitables dins d?una l?gica empresarial que no para compte en assumptes com la qualitat, la informaci? o el servei p?blic. Una part de les v?ctimes semblen ser els corresponsals que tenien instal?lats a les principals capitals del m?n. I ?s una ll?stima, perqu? justament aquesta pres?ncia espaciotemporal, aportava als telediaris de la p?blica vivacitat, profunditat i credibilitat.
Malgrat tot, tampoc s?ha de dramatitzar el fet. En la societat de la comunicaci? una ullada a internet o un vol r?pid solucionen l?abs?ncia. A m?s a m?s, tamb? ?s cert que la pres?ncia f?sica d?un periodista no ?s garantia de res. Maruja Torres contava que a l??ltima guerra de l?Irak, arribaven els corresponsals de les grans cadenes americanes, es tancaven als hotels amb el whisky a la m?, i acabaven fent la transmissi? amb els retalls de les ag?ncies de premsa.
Per? el mite de la pres?ncia, la sacralitzaci? del directe amb rerefons de bombes, grues o foc no deixa de fascinar a les televisions i els seus informatius. La mateixa televisi? p?blica valenciana ha decidit anar contra totes les normes de la globalitzaci? econ?mica i informativa, i ha engrossat la n?mina de corresponsals ?in situ?. Si s?afona una casa a La Vila all? tenim al corresponsal de Canal 9 amb el micro a la m? seguint en directe les tasques d?enderroc. Que plou als Ports, doncs veiem l?enviat de Burjassot contant els litres amb els propis ulls. ?s la tomatina, aleshores hem de tenir un equip seguint en directe la festa. Fins a tres enviats especials he comptat per un sol succ?s. Tot per tenir ben informats els valencians. Un gra massa! No us sembla?

Publicado por Enrisena @ 17:47  | Televisi?
Comentarios (1)  | Enviar
diumenge, 09 de Setembre de 2007
Enric Senabre
Article publicat al setmanari El Punt. Edici? Pa?s Valenci? el 2/09/07

Les audi?ncies de vacances s?han entestat en repetir sense treva que Yo soy Bea era el programa m?s vist de l?estiu. Amb l?excepci? del futbol i el cotxe de l?Alonso, que han aportat la raci? d?estres, sembla que la tele nom?s es posava en marxa per assistir a l?espectacle repetit d?una lenta, feixuga i reiterativa trama d?amors, negocis i venjances.
A la majoria ens pot sorprendre aquest fenomen, potser indignats pel prejudici intel?lectualista que pensa que a la tele haurien de triomfar els productes dignament elaborats i amb intencions de millora social. Per? clar, les coses no s?n com esperem i les persones som animals de costums, desemparats amb les incerteses i necessitats de seguretats per sobreviure.
El m?n desencantat i postmodern en que vivim requereix rituals que li donen consist?ncia, i la televisi? ha substitu?t amb escreix altres inst?ncies socialitzadores. En un temps d?identitats l?quides, realitats virtuals i esperances minvades, res millor que gaudir d?alguna seguretat. Bea, la lletja per? eficient, la dol?a per? implacable, l?enamorada per? conscient, apareixer? tots els dies a la mateixa hora a la sala d?estar d?all? on ens trobem, aportant un plus de consist?ncia a la vida, assegurant que el m?n continua rutllant malgrat el desordre que els temps de vacances comporten.
Potser per aix? l?estiu no ?s temps d?estrenes a la televisi?, perqu? els televidents volem trobar la repetici? d?un m?n que s?ha esfondrat per unes setmanes, per? que necessitem mantenir encara que nom?s siga per uns minuts. ?s la barreja justa de canvi i repetici? exigida per recuperar l?estabilitat ps?quica. I despr?s diuen els cr?tics que la televisi? no acompleix una funci? social! I tant!

Publicado por Enrisena @ 18:27  | sociologia
Comentarios (0)  | Enviar