diumenge, 09 de Setembre de 2007
Enric Senabre
Article publicat al setmanari El Punt. Edici? Pa?s Valenci? el 2/09/07

Les audi?ncies de vacances s?han entestat en repetir sense treva que Yo soy Bea era el programa m?s vist de l?estiu. Amb l?excepci? del futbol i el cotxe de l?Alonso, que han aportat la raci? d?estres, sembla que la tele nom?s es posava en marxa per assistir a l?espectacle repetit d?una lenta, feixuga i reiterativa trama d?amors, negocis i venjances.
A la majoria ens pot sorprendre aquest fenomen, potser indignats pel prejudici intel?lectualista que pensa que a la tele haurien de triomfar els productes dignament elaborats i amb intencions de millora social. Per? clar, les coses no s?n com esperem i les persones som animals de costums, desemparats amb les incerteses i necessitats de seguretats per sobreviure.
El m?n desencantat i postmodern en que vivim requereix rituals que li donen consist?ncia, i la televisi? ha substitu?t amb escreix altres inst?ncies socialitzadores. En un temps d?identitats l?quides, realitats virtuals i esperances minvades, res millor que gaudir d?alguna seguretat. Bea, la lletja per? eficient, la dol?a per? implacable, l?enamorada per? conscient, apareixer? tots els dies a la mateixa hora a la sala d?estar d?all? on ens trobem, aportant un plus de consist?ncia a la vida, assegurant que el m?n continua rutllant malgrat el desordre que els temps de vacances comporten.
Potser per aix? l?estiu no ?s temps d?estrenes a la televisi?, perqu? els televidents volem trobar la repetici? d?un m?n que s?ha esfondrat per unes setmanes, per? que necessitem mantenir encara que nom?s siga per uns minuts. ?s la barreja justa de canvi i repetici? exigida per recuperar l?estabilitat ps?quica. I despr?s diuen els cr?tics que la televisi? no acompleix una funci? social! I tant!
Publicado por Enrisena @ 18:27  | sociologia
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios