dilluns, 23 de Juliol de 2007
Publicat al setmanari El Punt edici? Pa?s Valenci?, el 22/07/07
Enric Senabre Carbonell


Resulta que el 60% dels adolescents catalans mira la tele sense control familiar. I el 50% la mira tant de temps com vol. O, si m?s no, aix? diu un estudi del Consell de l?audiovisual catal?, un ?rgan de regulaci? i control de l?audiovisual ?un ?rgan, per cert, que ac? al Pa?s Valenci? diuen que arranca, per? que, de moment, no n?hi ha senyal. A m?s a m?s, els programes que m?s els agraden s?n les s?ries blanques, amb humor i personatges amables i graciosos, de l?estil de ?Los serrano? i ?Yo soy Bea?.
Amb aquest panorama no ?s d?estranyar el poc esperit revolucionari del nostre jovent, la seua passivitat front a la pol?tica ni el seu acoblament a la societat de consum. Est? clar, els joves de generacions anteriors no ten?em tele i per aix? ?rem m?s radicals, no ens deix?vem influir tant i posse?em un esperit m?s revolucionari i lliure. Aquesta explicaci?, que culpabilitza la televisi? de tots els mals, oblida que els ?ndexs d?audi?ncia televisiva no s?n diferents entre els adults, ni les prefer?ncies tampoc. Potser els joves de les generacions anteriors ?rem m?s revolucionaris, per? hem perdut aquesta vena radical pel cam?, i ens hem convertit en el que som, uns adults atrafegats que hem oblidat els vells ideals i els hem substitu?t pel prestigi, els diners i l??xit social. Amb aquest mirall al davant, no cal que els joves es miren a l?espill ni miren la tele, poden veure al seu costat la representaci? del que esperem que siguen, les expectatives que dipositem en ells i les esperances d?un futur en el que l?abs?ncia d?ideals s?ha convertit en realitat.
Si totes les generalitzacions s?n absurdes, les que fem amb els joves tamb? ho s?n. No ho oblidem.

Publicado por Enrisena @ 11:00  | sociologia
Comentarios (3)  | Enviar
Publicat al setmanari El Punt Edici? Pa?s Valenci?, el 15/07/07
Enric Senabre Carbonell

Deia Pierre Bourdieu, intel?lectual cr?tic de deb?, que la televisi? t? una tend?ncia natural al conservadurisme, a la repetici? d?estereotips i al manteniment de clix?s. En el seu afany per ampliar audi?ncies i arribar a un major nombre de gent, tendeix a repetir idees que s?n familiars als televidents per a, d?aquesta manera, fer-se f?cilment comprensible i fidelitzar les consci?ncies dels espectadors.
Els programadors i directius de Canal 9 semblen haver apr?s a la perfecci? l?ensenyament de Bourdieu, i s?han dedicat a organitzar la programaci? de l?estiu a partir de programes reciclats d?altres cadenes. Han pensat que res millor que donar a l?audi?ncia valenciana aquells programes que m?s els han agradat al llarg dels temps i si, a m?s a m?s, tenen un efecte benefactor sobre la cohesi? social del nostre pa?s, comunitat o regi?, millor que millor.
Amb ?Grand Prix,? a m?s de donar distracci? assegurada, ajuden a la promoci? tur?stica de diferents pobles del pa?s arreu de l?estat. ?Cifras y letras? col?labora a la formaci? d?un vocabulari culte, educat i en castell?, a m?s d?assegurar unes migdiades de somni. ?Noche sensacional? forma l?esperit nacional amb velles figures de la can??, entre les quals sempre t? un lloc l?inefable Francisco, per a m?s gl?ries d?Espanya. Pel?l?cules de l?Oest en versi? original (en castell?, en l?original dels EUA) i telenovel?les sud-americanes completen un panorama en el qual la innovaci? i la recerca d?una televisi? p?blica de qualitat i al servei de la societat ?s la principal prioritat. Quina mala sort tenir aquestos intel?lectuals d?elit, coneixedors de Bourdieu, com a directius de la cadena p?blica valenciana. Qui ens ho havia de dir!

Publicado por Enrisena @ 10:58  | Programaci?
Comentarios (1)  | Enviar
divendres, 13 de Juliol de 2007
Publicat al setmanari El Punt Edici? Pa?s Valenci?. 8/7/07
Enric Senabre Carbonell

Ni informe PISA, ni avaluaci? de la qualitat educativa, ni proves de nivell. Antena 3 ens demostra de forma evident que el sistema educatiu espanyol gaudeix d?una magn?fica salut. El nou programa concurs ??Sabes m?s que un ni?o de primaria?? converteix en espectacle el que una bona part de soci?legs, psic?legs i pedagogs s?entesten en negar: que l?actual alumnat de Prim?ria est? millor preparat que les generacions que van estudiar en sistemes m?s antics i exigents.
?s vertaderament clarificant adonar-nos que nens i nenes de 8 anys, educats en un sistema que ha oblidat les capitals i els minerals, saben m?s d?aquestes coses que una persona de m?s de 30 formada amb la, enyorada per alguns, ?Ley General de Educaci?n?. Una llei i una concepci? de l?educaci? que valorava els continguts, obligava a memoritzar muntanyes i rius i primava l?esfor?.
La cosa no t? misteri, encara que ho parega. El concurs ens recorda que nom?s mantenim a la mem?ria all? que utilitzem, que aprenem all? que ?s significatiu per a nosaltres i que, de tot el bagul de sabers in?tils que aprenem i obliguem a aprendre, tan sols queda una fina capa adherida amb la cola de les emocions. El que cal ?s m?s educaci? i menys instrucci?, menys coneixements in?tils, sabers absurds i conceptes antiquats que s?obliden nom?s creuem la porta de l?escola, i m?s educaci? integral que edifica el car?cter al llarg de la vida.
Aix? que, mestres del m?n sencer, oblidem les imposicions sense remordiments i posem-nos les piles. Ensenyem all? que ?s vertaderament ?til per a la vida; un saber significatiu, cr?tic i amb sentit per a l?alumnat. El nostre repte ha de ser que cap dels nostres alumnes guanye mai un concurs com aquest.

Publicado por Enrisena @ 17:56  | educaci?
Comentarios (1)  | Enviar
diumenge, 08 de Juliol de 2007
Article publicat al diari El Punt Edici? Pa?s Valenci? el 1/7/07
Enric Senabre Carbonell
Passejava l?altre dia pel casc antic de Val?ncia quan em crid? l?atenci? una pintada: ?Apaga la tele! Obri els ulls!?. El context feia evident el seu significat; solars enrunats, cases abandonades, carrers desdibuixats. Especulaci?, pobresa i aband?.
Per? la meua formaci? filos?fica m?obligava a anar m?s enll?. Vaig recordar el vell Plat? i la seua caverna virtual. Aquells presoners necessitaven els ulls de la intel?lig?ncia per mirar la realitat amb un punt de comparaci? ideal que eliminara el car?cter manipulador de les imatges repetides. Potser ?s aix? el que volia dir la pintada, potser qui la va escriure era un vell plat?nic a l?estil d?aquells joves de Maig del 68 franc?s que van omplir els carrers de Par?s de pensaments filos?fics. Obrir els ulls volia dir, per tant, pensar, fer ?s de la intel?lig?ncia, comparar les imatges de la televisi? amb la realitat que tenim al nostre voltant, aplicar el raonament abans de creure?ns el que ens mostren.
Per? si la divisa ?obri els ulls!? tenia un sentit metaf?ric, aleshores la primera part de la pintada tamb? l?havia de tenir. L??apaga la tele!? tamb? devia significar una altra cosa. Potser apaga la tele que tenim, la manipulada, la venuda, la que recrea una realitat teledirigida des d?inst?ncies alienes. Aquesta tele s? que cal apagar-la, per? per tal de fer-ne una com cal; p?blica, de qualitat, respectuosa, atenta als moviments ciutadans. De segur que aquesta tele mostraria la situaci? del barri, donaria veu als ve?ns i ens ajudaria a obrir els ulls... els de la intel?lig?ncia, perqu? ens ajudaria a con?ixer, i pensar millor el m?n que tenim al davant. I, a m?s a m?s, podr?em mirar-la amb els ulls ben oberts.

Publicado por Enrisena @ 12:38  | Televisi?
Comentarios (4)  | Enviar