dissabte, 18 de Octubre de 2008
Enric Senabre Carbonell
Article publicat al Setmanari El Punt. Edició País Valencià, el 3/08/08
La moda de parlar de la influència que el relat te a les nostres societats s'anomena "Storitelling" als EEUU. Una tendència que consisteix en reduïr a xarxa narrativa tots els fenòmens socials, des del periodisme a la política, des de la medicina a la investigació policial. D'aquesta manera sembla que la comprensió del món esdevé més propera, més assumible, més emotiva. Però també més concreta, més limitada, més anecdòtica.
El fenòmen ens resulta ben pròxim si l'apliquem a la televisió. La profusió de sèries és l'element més visible. Però una ullada als informatius ens acosta a una narració estructurada en personatges del carrer, successos quotidians o fenòmens coneguts. Com més testimonis en directe més versemblança, com més amable la història més bon sabor de boca per tancar un dia carregat d'assassinats o execucions. Als programes de telerrealitat, la improvisació deixa pas al paper i la persona al personatge. Els magazines incorporen "màquines de la veritat" que donen credibilitat a la història d'uns individus que havien nascut com personatges "reals" i han esdevingut de "ficció", amb guió incorporat i assessorament literari inclós al contracte. Fins i tot els concursos basen el seu èxit en la fidelització a uns concursants o presentadors que fan de la seua història personal el principal atractiu del programa.
En principi cap objecció a aquesta tendència que també ha arribat a casa nostra i que de manera tan amable ens permet sentir i empatitzar amb experiències tan diverses. El problema apareix quan demanem una mica d'objectivitat informativa, quan necessitem una reflexió serena per contextualitzar una emocionalitat desenfrenada i quan reclamem un pensament crític per fomentar ciutadans més lliures, conscients i responsables. A través d'aquestos articles he intentar fomentar aquesta compensió crítica del fenomen televisiu, espere haver-ho aconseguit ni que fora només un poquet. Gràcies i fins aviat.

Publicado por Enrisena @ 20:38
Comentarios (0)  | Enviar
Enric Senabre Carbonell
Article publicat al setmanari El Punt. Edició País Valencià el 27/07/08
Pels anys 70 els concursos de televisió regalaven cotxes com a premi major. Eren els temps de la popularització de l'utilitari, i el regal desitjat servia per fomentar la necessitat de vehicle propi i fer apologia de la mobilitat absoluta. Als 80 el premi estrella era un apartament en Torrevella, Alacant, quan les segones residències generaren el boom immobiliari que ha cobert de cement les nostres costes. Ordinadors, televisors de plasma i equips multimèdia han marcat el desenvolupament tecnològic dels 90. Fins i tot La casa de tu vida podia estar al nostre abast en un conegut concurs de televisió que estimulava l'adquisició de vivenda en plena febre constructora. Es podria contar la història recent a través dels premis dels concursos de televisió.
Amb aquestos referents hem d'interpretar el nou concurs de Canal 9, Crash. En plena crisi econòmica i immobiliària, el cotxe torna a ser la màxima aspiració dels valencians, això sí, amb pla Renove incorporat i destrucció i reciclatge del vehicle antic. No podem oblidar que ara el respecte del medi ambient és una prioritat política. A més a més, el programa fomenta la família tradicional. Res uneix més que atapeir-se dins d'un cotxe sense aire condicionat i en ple estiu. La imatge recorda clarament la d'aquells 600 familiars dels anys 70, però ara amb l'afegit de perseguir un objectiu comú: el d'aconseguir el premi gros o pagar el crèdit hipotecari. Per a més correcció política, el programa és bilingüe, com correspon a un país bilingüe: un presentador, el sobreactuat Guillermo d'OT, parla en castellà, mentre l'altra, la de l'exterior dels estudis, ho fa en valencià. Els concursants, gent de poble, ho fa com pot, entre tanta calor i els nervis de la televisió. Les preguntes són del nivell de 6é de l'antiga EGB, per fer-ho més popular. Al remat tot és ben senzill i ben alegre, com cal a un programa d'estiu d'una tele autonòmica amb vocació de servei públic.

Publicado por Enrisena @ 20:33  | Programació
Comentarios (0)  | Enviar