dissabte, 18 de Octubre de 2008
Enric Senabre Carbonell
Article publicat al Setmanari El Punt. Edició País Valencià, el 3/08/08
La moda de parlar de la influència que el relat te a les nostres societats s'anomena "Storitelling" als EEUU. Una tendència que consisteix en reduïr a xarxa narrativa tots els fenòmens socials, des del periodisme a la política, des de la medicina a la investigació policial. D'aquesta manera sembla que la comprensió del món esdevé més propera, més assumible, més emotiva. Però també més concreta, més limitada, més anecdòtica.
El fenòmen ens resulta ben pròxim si l'apliquem a la televisió. La profusió de sèries és l'element més visible. Però una ullada als informatius ens acosta a una narració estructurada en personatges del carrer, successos quotidians o fenòmens coneguts. Com més testimonis en directe més versemblança, com més amable la història més bon sabor de boca per tancar un dia carregat d'assassinats o execucions. Als programes de telerrealitat, la improvisació deixa pas al paper i la persona al personatge. Els magazines incorporen "màquines de la veritat" que donen credibilitat a la història d'uns individus que havien nascut com personatges "reals" i han esdevingut de "ficció", amb guió incorporat i assessorament literari inclós al contracte. Fins i tot els concursos basen el seu èxit en la fidelització a uns concursants o presentadors que fan de la seua història personal el principal atractiu del programa.
En principi cap objecció a aquesta tendència que també ha arribat a casa nostra i que de manera tan amable ens permet sentir i empatitzar amb experiències tan diverses. El problema apareix quan demanem una mica d'objectivitat informativa, quan necessitem una reflexió serena per contextualitzar una emocionalitat desenfrenada i quan reclamem un pensament crític per fomentar ciutadans més lliures, conscients i responsables. A través d'aquestos articles he intentar fomentar aquesta compensió crítica del fenomen televisiu, espere haver-ho aconseguit ni que fora només un poquet. Gràcies i fins aviat.

Publicado por Enrisena @ 20:38
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios