dissabte, 13 de Setembre de 2008
Enric Senabre Carbonell
Article publicat al Setmanari El Punt. Edició País Valencià el 20/07/08

Enric Senabre
La Familia Mata ha tancat la temporada. Com moltes altres sèries i programes "prime-time", abandonen la graella televisiva per estiu i són substituïts per reposicions d'èxit assegurat i versions "light" de formats caducs i antiquats. I és una llàstima, perquè aquesta sèrie és possiblement la més càustica, cínica i destructiva de les que han passat per la pantalla aquesta temporada. Amb uns personatges absurds, interessats i clarament immorals, es dibuixa una família en crisi, que ha perdut els valors tradicionals i que es refugia en la hipocresia de les aparences. L'únic personatge sincer i recte és el gendre, que justament no pertany a la saga Mata per sang, i que ix perdent en tots els embats, vençut per la mentida i el frau que el clan Mata desenvolupa enmig del desficaci. Els polítics no queden ben parats i els gags hilarants es succeeixen dins d'un guió original i vertiginós.
I és que la família tradicional està en crisi, per molt que el PP s'enteste a defensar un model inexistent a hores d'ara. Si la televisió alça acta de defunció és perquè l'individu ha mort, i en aquest cas el model idíl•lic de família tradicional ja ha desaparegut. Entre la rància Médico de familia i la innovadora Aquí no hay quien viva s'obri un abisme, i la Familia Mata és clarament hereva de la segona. Des de l'aparició d'aquell destarotat pati de veïns, que la convivència ja no és la mateixa. Viu com vulgues, viu amb qui vulgues, sembla ser la nova divisa social. Parelles homosexuals, amigues que viuen juntes, senyores majors en pla comuna, nuvis que conviuen sense passar pel jutjat ni la rectoria, divorcis, ruptures i refundacions diverses de la llar familiar. Un ampli ventall de maneres de conviure que van aportar en el seu moment aire fresc i innovador al monolític model de la família nuclear que la majoria de les sèries oferia. La Familia Mata representa la cara cínica i descreguda d'aquesta representació d'una societat en transformació.

Publicado por Enrisena @ 16:47  | sociologia
Comentarios (3)  | Enviar
dilluns, 01 de Setembre de 2008
Enric Senabre Carbonell
Article publicat al setmanari El Punt. Edició País Valencià el 13/07/08

La confiança cega en el progrés científic ens proporciona una visió de la ciència en evolució continua, imparable, segura. La millora de la humanitat, fer la nostra vida més feliç, més saludable i lliure del terror i del dolor, semblen ser els seus objectius prioritaris. I la veterana sèrie CSI ens reconforta amb aquesta visió salvadora de la ciència en què ens agrada confiar. Però malgrat aquest optimisme inconscient, és suficient fer un cop d'ull al nostre voltant per comprovar el contrari; les armes nuclears, la destrucció ecològica del planeta, el terrorisme científicament planificat. A la sèrie que ens ocupa, en canvi, tot és optimisme. La policia científica posa al servei del bé tots els avanços tècnics, sotmet el mal a colp d'anàlisi genètica i reconeix el delinqüent ajudat de les càmeres de vigilància. La víctima sempre és redimida i el violador, sancionat. És la utopia del món feliç, dirigit, administrat i vigilat per bones consciències que es preocupen pel nostre bé.
A aquesta situació podem unir el "glamour" dels seus personatges, amb investigadors sense un gram de greix, joves triomfadors i adults bé conservats, capaços de sacrificar la seua vida privada per aconseguir la victòria de la justícia. Amb tot plegat tenim un món tranquilitzador, en el qual els terroristes cometen els seus crims, però la policia sempre descobreix al criminal, un poc tard per a les primeres víctimes, però uns minuts abans del crim definitiu. El mal és recognoscible, no a primera vista, però si sota la lupa del microscopi electrònic i la prova de l'ADN. Al remat, aquesta sèrie representa el triomf definitiu de la llei i l'ordre en un món insegur i discutible. Criminals del món! No us amagueu, la policia científica, al servei del benestar de la humanitat, acabarà trobant-vos. La resta, les persones de bona fe, podem dormir tranquils, i agafar demà l'avió, el Gran Germà ens protegeix.

Publicado por Enrisena @ 19:14  | Ètica
Comentarios (0)  | Enviar