dimarts, 15 de Juliol de 2008
Enric Senabre
Article publicat al Setmanari El Punt. Edició País Valencià el 6/0/08

La seducció és un joc d'aparences en què els participants frueixen de mentides a mitja veu, veritats incompletes i floretes exagerades. Normalment, tots dos coneixen les regles del joc, les accepten i les col•loquen en el context adequat, sense dramatismes ni promeses tancades. Però de vegades, les mentides adquireixen un caire desmesurat i perjudicial, aleshores ja no parlem de seducció, sinó directament d'engany o manipulació, i el joc perd el seu encant i el valor afegit que implica conéixer una persona que vol mostrar-se de la millor manera possible.
Una cosa semblant passa amb el programa Hombres y mujeres y viceversa, que ha estrenat Telecinco per omplir les vesprades d'aquest estiu que amenaça calent. Els concursants que hi van a buscar parella no tenen cap necessitat de fer-ho, el seu aspecte físic és suficientment atractiu per saber que en qualsevol discoteca de platja tindrien un èxit més rotund que a través del feixuc procés de selecció a què els somet la realització del programa. A més a més, menteixen de manera descarada i sense embuts, perquè el joc no consisteix a seduir la persona en qüestió, sinó els telespectadors o els caçatalents que, suposem, rastregen la graella televisiva per trobar-hi un personatge ideal per a muntar un debat al Donde estàs corazón. El joc de seducció es desvirtua de totes totes, i l'oferiment que implica donar-se a conéixer esdevé un mercadeig ridícul i increïble en què no creuen ni els mateixos venedors. De seducció, n'hi ha poca, i de joc, encara menys. Si afegim que la majoria dels concursants tenen poc que oferir, el resultat és una avorrida successió de llocs comuns i estereotips sexistes que adormen fins els més desperts i que només s'espavilen quan algun dels concursants fica una mica de "marro" en les cites privades. Però després, ves per on, se'n penedeixen i el resultat és un dràmatic psicodrama de què ni Emma Garcia pot traure res en clar.

Publicado por Enrisena @ 16:11  | sociologia
Comentarios (1)  | Enviar
dilluns, 07 de Juliol de 2008
Enric Senabre
Article publicat al Setmanari El Punt. Edició País Valencià el 29/06/08


No se què deuen pensar els professionals de la moda de Supermodelo, potser critiquen el programa de la mateixa manera que OT és rebutjat per músics i cantants consagrats, però a mi, ho he de reconéixer, m'ha encantat. M'ha fet comprendre el món de la passarel•la d'una manera que abans no entenia i, fins i tot, rebutjava sense massa sentit; m'ha corregit estereotips arrelats en un inconscient col•lectiu difícil de depurar; m'ha acostat les persones que es dediquen a aquesta professió i m'ha contagiat l'estil elegant.
El programa te moltes virtuts, perquè no és un reality corrent, no abusa dels personatges ni els converteix en objecte d'ús, no entra en la vida privada dels concursants ni els humilia públicament. Potser l'element més ressenyable és haver fet aquesta edició mixta. En passades edicions només les dones podien ser models, reforçant l'estereotip de dona objecte, però en aquesta els productors han tingut l'encert d'incloure homes i dones en l'escola i això elimina de soca-rel qualsevol discriminació de gènere. Posats sensuals o provocadors perden el sentit sexista en trobar-te que homes i dones han de passar per les mateixes proves, i que això no implica en cap cas una conversió de la persona en objecte, sinó més aviat a l'inrevés, un joc d'aparences en el que la persona manté intacta la seua dignitat. Els mestres ajuden els concursants, els guien i els orienten en l'aprenentatge, quan han de valorar les diferents activitats, són mesurats i justos sense estalviar les crítiques necessàries per a millorar, i sense cridar com a bojos. A més a més, i per si faltava un dolç, l'alimentació i el pes dels participants és controlada i valorada en el context prioritari de la salut personal.
En resum, un encert de Quatro, que ha trobat el punt just entre l'esvalot continu d'OT i la somnolència de les telenovel•les, en un horari de difícil adequació.

Publicado por Enrisena @ 16:50  | Programació
Comentarios (0)  | Enviar