dijous, 12 de Juny de 2008
Enric Senabre Carbonell
Article publicat al setmanari El Punt. Edició País Valencià el 8/06/08

Els advocats de Telma Ortiz haurien d'estudiar ètica. És tracta només d'una recomanació, és clar, perquè de necessitat no n'hi ha cap, però potser el judici sobre el dret a la intimitat que van perdre s'hauria desenvolupat en una altra direcció. Els hauria vingut bé conéixer David Hume, el filòsof escocés ateu, escèptic i descregut, que plantejà per primera vegada l'anomenada fal•làcia naturalista, segons la qual no podem extraure un deure moral a partir d'una situació de fet, és a dir, que no podem passar del ser al deure sense justificar aquesta instància moral en una altre mecanisme més raonable que la mera existència factual. També haurien pogut argumentar en el judici que Kant, el filòsof prussià teoritzador de la llibertat il•lustrada, va recollir la recomanació de Hume i fonamentà la moral en el deure racional i, així, va aconseguir alliberar el raonament moral de qualsevol imposició material. La realitat, en moral, no té cap valor, i la importància d'aquesta disciplina radica justament en la postulació d'una esfera ideal del deure que converteix en real allò que només és ideal.
Però tot açò ha quedat superat per la televisió. La nova moralitat que incorpora aquest mitjà és la del possibilisme i la conveniència. En televisió tot allò que es pot fer, és correcte, tot el que es pot realitzar de manera pràctica i rendible, es fa, sense més consideracions ideals. Si els programes del cor poden furgar la vida privada de Telma, aleshores s'ha de fer. Si un Gran Germà és més morbós amb xiquets de 8 anys, doncs s'ha de fer. Si Risto el d'OT insulta sense mesura i això augmenta l'audiència, aleshores és correcte. La moralitat de la televisió no atén a consideracions plantejades des del món ideal dels principis ni, per descomptat, dels drets humans, la justícia o l'ètica. Quina repercussió tindrà aquesta consideració sobre la moral en general? Aquesta és una d'aquelles qüestions que el temps decidirà però, ara, el partit l'han perdut els filòsofs.

Publicado por Enrisena @ 22:46  | filosofia
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios