diumenge, 30 de Mar? de 2008
Enric Senabre
Article publicat al setmanari El Punt. Edició País Valencià el 16/03/08


Aquestes eleccions han estat, possiblement, les més mediàtiques de la història recent. Els dos debats televisius entre els candidats dels partits majoritaris en horari de “prime time”, la desaparició dels antiquats espais electorals en les cadenes públiques i la seua substitució per anuncis més breus i impactants, la proliferació d’entrevistes als candidats, de tertúlies polítiques i de xats en internet han estat la nota dominant d’una campanya que sembla haver entrat al segle XXI amb tot el bagatge tecnològic de les grans democràcies del món. I el fet més curiós és que la vella política, tan desprestigiada a la televisió, ha acumulat audiències milionàries i ha desfermat un munt de consideracions sobre la influència dels mitjans sobre el comportament electoral..

De totes maneres, pense que se n’ha fet un gra massa. Les repercussions electorals semblen haver estat ben minses si atenem els resultats. Al capdavall, només s’ha confirmat el que es percebia al llarg de tota la legislatura. Ja ho sabem, la televisió necessita donar un missatge prefabricat, confirmar unes idees prèvies que reboten en la ment de l’espectador i que refermen les seues impressions. I en aquest cas el miratge era el d’un sistema presidencialista que no tenim i el d’un bipartidisme que era irreal però que va pel camí d’esdevenir possible.

Sota l’aparença d’unes eleccions obertes, d’un ritual democràtic en el qual la participació sembla ser imprescindible, s’amaga una realitat en què la democràcia s’ha allunyat dels ciutadans, els polítics no escolten el poble i els partits majoritaris augmenten el poder. Quan la televisió s’utilitza de manera coordinada amb els interessos polítics, esdevé una maquinària uniformitzadora. Quina llàstima que no servisca per a mostrar la diversitat i col·laborar en la veritable formació de l’opinió pública. 


Publicado por Enrisena @ 20:29  | sociologia
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios