dimarts, 18 de Mar? de 2008
Enric Senabre
Article publicat al setmanari El Punt. Edició País Valencià el 9/03/08

Potser un dels principals mèrits del xou de supervivència que Tele 5 repeteix des de fa unes temporades és donar-nos l’oportunitat de presenciar en directe el patiment d’un grapat de famosos en hores baixes. Trobar la Karmele en situació de coma hipoglucèmic o al Patxi en plena al·lucinació paranoide és un d’aquells espectacles pels quals pagaríem amb delectació. A banda d’aquest plaer sàdic, hem de reconéixer que l’avorriment és el component principal de les gales i resums diaris. Un tedi apegalós, una lentitud anodina i uns monòlegs desesperants componen el gros d’aquest espectacle de supervivència. Vist l’interés personal dels concursants i la classe que demostren al programa, l’espectacle ens recorda que Marcel Duchamp va convertir un urinari en objecte artístic només col·locant-lo en un museu. Ací és la càmera la que converteix en interessant el que és absolutament intranscendent. Podem arribar fins i tot a sentir llàstima en veure’ls sols, parlar amb fantasmes que adopten la forma d’un primer pla inversemblant. Tot i ser omnipresent i imprescindible arribem a oblidar la tramoia i pensem que realment aquells herois televisius estan jugant-se la vida, parlant sols o arribant a la bogeria. En realitat parlen a la càmera i sense ella res existiria. Després en assabentem que pels voltants d’aquella platja paradisíaca viu gent, indígenes corromputs, que fan negoci amb la fam i la necessitat dels pobres concursants. Però la càmera no els veu, perquè ella sempre selecciona. Tot allò que mostra és una garantia d’ocultació, el “fora de camp” és molt més ample que l’enquadrament, i el que no veiem s’amaga a força de manifestar-se. La trampa és fer creure que veiem més del que l’ull veu, que la càmera ens mostra una realitat oculta, però és ella la que crea la realitat en enfocar-la, en seleccionar-la. La resta no existeix.


Publicado por Enrisena @ 0:56  | Programació
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios