dissabte, 12 de Gener de 2008
Enric Senabre
Article publicat al Setmanari El Punt. Edició País Valencià, el 6/01/08

No descobriré cap secret si afirme que la televisió es mou per l’interés econòmic. Tant les privades -empreses a fi de comptes- com les públiques –necessitades de justificar resultats i reduir pèrdues- fan de la publicitat la principal font d’ingressos i organitzen la programació en funció dels patrocinadors i els índex d’audiències.
Però de tant en tant, i per Nadal és inevitable, les televisions intenten rentar la seua imatge interessada a través de programes benèfics, concursos que entreguen els guanys a ONG o eleccions del famós més simpàtic, la millor cançó de la temporada o l’innocent més graciós de l’any. Des d’una ètica utilitarista és evident que estem millorant les condicions de vida de persones concretes que, sense aquestes ajudes i la poca voluntat institucional, ho passarien molt pitjor. Per tant, millorar el bé de la humanitat, ni que siga mínimament, és una bona actuació i no vindria malament que es generalitzara i s’ampliara a la resta de l’any aquest exemple.
Però tampoc ens podem xuplar el dit i no ens vindrien mal saber les dades fonamentals per comprendre la grandesa de la bona acció. A quin preu ix l’hora d’emissió d’aquestos programes rius benèfics que omplen les nits de Nadal? I quin guany deixen els missatges de mòbil amb que votem a l’innocent de l’any o la cançó de la temporada? I qui es beneficia de la publicitat que emmarca els balls de saló benèfics dels famosos que destinen el seu premi a una bona acció? Sembla que en aquest cas es defense l’altruisme, sí, però en sospitosa coincidència amb les motivacions econòmiques més interessades.
Publicado por Enrisena @ 23:50  | sociologia
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios