Enric Senabre
Article publicat al Setmanari El Punt. Edició País Valencià, el 6/01/08
No descobriré cap secret si afirme que la televisió es mou per l’interés econòmic. Tant les privades -empreses a fi de comptes- com les públiques –necessitades de justificar resultats i reduir pèrdues- fan de la publicitat la principal font d’ingressos i organitzen la programació en funció dels patrocinadors i els índex d’audiències.
Però de tant en tant, i per Nadal és inevitable, les televisions intenten rentar la seua imatge interessada a través de programes benèfics, concursos que entreguen els guanys a ONG o eleccions del famós més simpàtic, la millor cançó de la temporada o l’innocent més graciós de l’any. Des d’una ètica utilitarista és evident que estem millorant les condicions de vida de persones concretes que, sense aquestes ajudes i la poca voluntat institucional, ho passarien molt pitjor. Per tant, millorar el bé de la humanitat, ni que siga mínimament, és una bona actuació i no vindria malament que es generalitzara i s’ampliara a la resta de l’any aquest exemple.
Però tampoc ens podem xuplar el dit i no ens vindrien mal saber les dades fonamentals per comprendre la grandesa de la bona acció. A quin preu ix l’hora d’emissió d’aquestos programes rius benèfics que omplen les nits de Nadal? I quin guany deixen els missatges de mòbil amb que votem a l’innocent de l’any o la cançó de la temporada? I qui es beneficia de la publicitat que emmarca els balls de saló benèfics dels famosos que destinen el seu premi a una bona acció? Sembla que en aquest cas es defense l’altruisme, sí, però en sospitosa coincidència amb les motivacions econòmiques més interessades.
Article publicat al Setmanari El Punt. Edició País Valencià, el 6/01/08
No descobriré cap secret si afirme que la televisió es mou per l’interés econòmic. Tant les privades -empreses a fi de comptes- com les públiques –necessitades de justificar resultats i reduir pèrdues- fan de la publicitat la principal font d’ingressos i organitzen la programació en funció dels patrocinadors i els índex d’audiències.
Però de tant en tant, i per Nadal és inevitable, les televisions intenten rentar la seua imatge interessada a través de programes benèfics, concursos que entreguen els guanys a ONG o eleccions del famós més simpàtic, la millor cançó de la temporada o l’innocent més graciós de l’any. Des d’una ètica utilitarista és evident que estem millorant les condicions de vida de persones concretes que, sense aquestes ajudes i la poca voluntat institucional, ho passarien molt pitjor. Per tant, millorar el bé de la humanitat, ni que siga mínimament, és una bona actuació i no vindria malament que es generalitzara i s’ampliara a la resta de l’any aquest exemple.
Però tampoc ens podem xuplar el dit i no ens vindrien mal saber les dades fonamentals per comprendre la grandesa de la bona acció. A quin preu ix l’hora d’emissió d’aquestos programes rius benèfics que omplen les nits de Nadal? I quin guany deixen els missatges de mòbil amb que votem a l’innocent de l’any o la cançó de la temporada? I qui es beneficia de la publicitat que emmarca els balls de saló benèfics dels famosos que destinen el seu premi a una bona acció? Sembla que en aquest cas es defense l’altruisme, sí, però en sospitosa coincidència amb les motivacions econòmiques més interessades.
Un blog per a reflexionar sobre la televisió i, a través d'ella, sobre el nostre present.
Buscador
Articulos Anteriores
Archivo
