dilluns, 31 de Desembre de 2007
Enric Senabre
Article publicat al Setmanari El Punt. Edició País Valencià el 23/12/07
El perill de contaminació publicitària és més evident que mai per Nadal. La inflació publicitària esdevé una constant indefugible i un referent omnipresent que assetja les nostres vides i dirigeix els nostres desitjos. Si parlem de la televisió, el fenomen és encara més influent.
La venda de felicitat, diversió i benestar és una de les pedres fonamentals d’aquest establishment que juga en equip amb el capital financer, el poder polític i l’interés dels mitjans. És difícil fer front a aquest maremàgnum “d’informació”, -com volen fer-nos passar la publicitat-, aquest bombardeig de consells pretesament benintencionats, -però realment interessats-, i aquesta incitació a viure una vida rica i completa, carregada d’objectes inútils i prescindibles i buida d’emocions reals i profundes.
A més a més, els programes que haurien d’ajudar els televidents a fer front a aquest bombardeig publicitari no col•laboren gaire en el foment de l’anàlisi crítica. El programa La rentadora de Tv 3 omple d’anuncis antics i moderns mitja hora de màxima audiència, proporcionant d’aquesta manera una nova tribuna des de la qual mostrar-se, influir i desarmar el teleespectador. Comentaris complaents, records emotius i rendició incondicional a l’evident atractiu publicitari fan del que podria ser un exercici d’anàlisi crítica, una revisió sense precaució de més publicitat, encara!
Altres vegades són els mateixos informatius els que creen l’expectació necessària per a un llançament especial. I tot sense qüestionar la manipulació i engany que implica aquest espectacle que volen fer-nos passar per art.
Publicado por Enrisena @ 16:24  | Televisió
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios