Enric Senabre
Article publicat al setmanari El Punt Edició País Valencià, el 9/12/07
La Xarxa d’Educació en comunicació (http://www.laxarxa.info/), una plataforma cívica d’àmbit catalanoparlant que agrupa diversos col•lectius que treballen en l’àmbit de la comunicació audiovisual, ha posat en marxa la campanya contra l’analfabetisme mediàtic. L’objectiu és sensibilitzar l’opinió pública i les instàncies educatives de la necessitat d’una educació en mitjans de comunicació. Els canvis tecnològics de la nostra societat, l’evident control ideològic que representen i la necessitat de formar una ciutadania activa, crítica i conscient són les causes que justifiquen la necessitat d’introduir aquesta educació audiovisual a les escoles.
No deixa de ser curiós que els mestres dediquem hores i hores a la formació oral i escrita dels estudiants amb la intenció de formar-los críticament i evitar la manipulació a que poden ser sotmesos, i en canvi dediquem tant poc de temps a la lectura crítica d’imatges. L’oblit és sagnant, perquè sabem que són la principal influència que rep l’alumnat i que dediquen una mitjana de 3 hores diàries només a mirar la tele, sense comptar les altres pantalles.
El resultat no pot ser més dramàtic; l’abandó de les noves generacions a la voracitat d’un mercat interessat que no para comptes amb prejudicis ètics ni valors morals. Tot esperant una regulació televisiva d’horaris i continguts, és més intel•ligent proporcionar les eines bàsiques de defensa personal que representen la comprensió crítica del funcionament de l’audiovisual. Ara més que mai és fa imprescindible prevenir la societat contra un altre analfabetisme que no és menys perillós, el mediàtic!
Article publicat al setmanari El Punt Edició País Valencià, el 9/12/07
La Xarxa d’Educació en comunicació (http://www.laxarxa.info/), una plataforma cívica d’àmbit catalanoparlant que agrupa diversos col•lectius que treballen en l’àmbit de la comunicació audiovisual, ha posat en marxa la campanya contra l’analfabetisme mediàtic. L’objectiu és sensibilitzar l’opinió pública i les instàncies educatives de la necessitat d’una educació en mitjans de comunicació. Els canvis tecnològics de la nostra societat, l’evident control ideològic que representen i la necessitat de formar una ciutadania activa, crítica i conscient són les causes que justifiquen la necessitat d’introduir aquesta educació audiovisual a les escoles.
No deixa de ser curiós que els mestres dediquem hores i hores a la formació oral i escrita dels estudiants amb la intenció de formar-los críticament i evitar la manipulació a que poden ser sotmesos, i en canvi dediquem tant poc de temps a la lectura crítica d’imatges. L’oblit és sagnant, perquè sabem que són la principal influència que rep l’alumnat i que dediquen una mitjana de 3 hores diàries només a mirar la tele, sense comptar les altres pantalles.
El resultat no pot ser més dramàtic; l’abandó de les noves generacions a la voracitat d’un mercat interessat que no para comptes amb prejudicis ètics ni valors morals. Tot esperant una regulació televisiva d’horaris i continguts, és més intel•ligent proporcionar les eines bàsiques de defensa personal que representen la comprensió crítica del funcionament de l’audiovisual. Ara més que mai és fa imprescindible prevenir la societat contra un altre analfabetisme que no és menys perillós, el mediàtic!
dijous, 20 de Desembre de 2007
Publicado por Germansete @ 14:44
Pareix mentira que, amb tota la informació de la que es disposa hui mitjançant la internet, els joves
tinguen un nivell cultural progressivament decadent, en el sentit de que, com bé dius, els valors materials
s'imposen als humans.
Una pregunta interessant és: perqué l'home és tant materialista? Moltes vegades hem llegit que les aspiracions
de qualsevol persona humana es basen en la coneguda piràmide de Maslow. Segons ésta, l'ésser humà aspira a
aconseguir, després de passar per diverses etapes, un reconeiximent social. Jo crec que eixe reconeiximent és
té quan algú ostenta un càrrec alt laboral. Lo que vullc dir és que la gent busca poder...i, en aquesta societat
neolliberal en la que visquem, poder equival a diners. Qui té diners, té poder, i viceversa.
I qui té diners, vol tindren més i més. I ahi naix la corrupció, que ens envolta per tot arreu.
La tasca per canviar el problema educatiu és inmensa. Poc a poc.
salutacions
German (amic del teu germà)
tinguen un nivell cultural progressivament decadent, en el sentit de que, com bé dius, els valors materials
s'imposen als humans.
Una pregunta interessant és: perqué l'home és tant materialista? Moltes vegades hem llegit que les aspiracions
de qualsevol persona humana es basen en la coneguda piràmide de Maslow. Segons ésta, l'ésser humà aspira a
aconseguir, després de passar per diverses etapes, un reconeiximent social. Jo crec que eixe reconeiximent és
té quan algú ostenta un càrrec alt laboral. Lo que vullc dir és que la gent busca poder...i, en aquesta societat
neolliberal en la que visquem, poder equival a diners. Qui té diners, té poder, i viceversa.
I qui té diners, vol tindren més i més. I ahi naix la corrupció, que ens envolta per tot arreu.
La tasca per canviar el problema educatiu és inmensa. Poc a poc.
salutacions
German (amic del teu germà)
Un blog per a reflexionar sobre la televisió i, a través d'ella, sobre el nostre present.
Buscador
Articulos Anteriores
