Enric Senabre
Article publicat al setmanari El Punt. Edició País Valencià el 4/11/07
El Wyoming apareix a les nits de La Sexta poc després de les notícies. Amb semblant seriós, corbata a joc i mirada fixa ens amolla allò de “ja han escoltat les notícies, ara anem a contar-los la veritat” i inicia un cerimonial de despropòsits en el que el to irònic esmicola qualsevol concepte sagrat, idea prefabricada o recomanació políticament correcta.
La tradició de reflexionar amb humor s’endinsa en els orígens del pensament humà. Diògenes, el filòsof cínic de la Grècia clàssica, sotmetia a befa els seus conciutadans amb l’esperança que d’aquesta manera arribarien a pensar una mica més enllà dels seus nassos. Un dia anava amb un cresol a plena llum del dia buscant una persona justa i un altre enraonava amb les estàtues per tal d’exercitar-se en fracassar. L’interés que el guiava era el d’estimular les consciències i moure a la crítica.
A l’Intermedio també s’utilitza l’extravagància com a element trasbalsador i l’humor intel•ligent com a mitjà per qüestionar l’aparent correcció periodística. L’anàlisi de notícies emeses pels informatius de les diferents cadenes desvetlla deutes polítics i econòmics. Les votacions via telèfon mòbil, “lo que España vota va a misa”, són píndoles de lucidesa crítica entre l’estupidesa general. No cal dir que amb la paròdia televisiva s’apunta més enllà, les preguntes esdevenen crítiques a la pretesa democràcia virtual, els acudits àcids desmunten l’aparent honradesa política i les entrevistes, originals i amb gràcia, mostren aspectes de la societat que habitualment no veiem. Quan el pensament és fa amb humor esdevé encara més crític.
Article publicat al setmanari El Punt. Edició País Valencià el 4/11/07
El Wyoming apareix a les nits de La Sexta poc després de les notícies. Amb semblant seriós, corbata a joc i mirada fixa ens amolla allò de “ja han escoltat les notícies, ara anem a contar-los la veritat” i inicia un cerimonial de despropòsits en el que el to irònic esmicola qualsevol concepte sagrat, idea prefabricada o recomanació políticament correcta.
La tradició de reflexionar amb humor s’endinsa en els orígens del pensament humà. Diògenes, el filòsof cínic de la Grècia clàssica, sotmetia a befa els seus conciutadans amb l’esperança que d’aquesta manera arribarien a pensar una mica més enllà dels seus nassos. Un dia anava amb un cresol a plena llum del dia buscant una persona justa i un altre enraonava amb les estàtues per tal d’exercitar-se en fracassar. L’interés que el guiava era el d’estimular les consciències i moure a la crítica.
A l’Intermedio també s’utilitza l’extravagància com a element trasbalsador i l’humor intel•ligent com a mitjà per qüestionar l’aparent correcció periodística. L’anàlisi de notícies emeses pels informatius de les diferents cadenes desvetlla deutes polítics i econòmics. Les votacions via telèfon mòbil, “lo que España vota va a misa”, són píndoles de lucidesa crítica entre l’estupidesa general. No cal dir que amb la paròdia televisiva s’apunta més enllà, les preguntes esdevenen crítiques a la pretesa democràcia virtual, els acudits àcids desmunten l’aparent honradesa política i les entrevistes, originals i amb gràcia, mostren aspectes de la societat que habitualment no veiem. Quan el pensament és fa amb humor esdevé encara més crític.
Un blog per a reflexionar sobre la televisió i, a través d'ella, sobre el nostre present.
Buscador
Articulos Anteriores
