dijous, 15 de Novembre de 2007
Enric Senabre
Article publicat al setmanari El Punt. Edició País Valencià el 4/11/07

El Wyoming apareix a les nits de La Sexta poc després de les notícies. Amb semblant seriós, corbata a joc i mirada fixa ens amolla allò de “ja han escoltat les notícies, ara anem a contar-los la veritat” i inicia un cerimonial de despropòsits en el que el to irònic esmicola qualsevol concepte sagrat, idea prefabricada o recomanació políticament correcta.
La tradició de reflexionar amb humor s’endinsa en els orígens del pensament humà. Diògenes, el filòsof cínic de la Grècia clàssica, sotmetia a befa els seus conciutadans amb l’esperança que d’aquesta manera arribarien a pensar una mica més enllà dels seus nassos. Un dia anava amb un cresol a plena llum del dia buscant una persona justa i un altre enraonava amb les estàtues per tal d’exercitar-se en fracassar. L’interés que el guiava era el d’estimular les consciències i moure a la crítica.
A l’Intermedio també s’utilitza l’extravagància com a element trasbalsador i l’humor intel•ligent com a mitjà per qüestionar l’aparent correcció periodística. L’anàlisi de notícies emeses pels informatius de les diferents cadenes desvetlla deutes polítics i econòmics. Les votacions via telèfon mòbil, “lo que España vota va a misa”, són píndoles de lucidesa crítica entre l’estupidesa general. No cal dir que amb la paròdia televisiva s’apunta més enllà, les preguntes esdevenen crítiques a la pretesa democràcia virtual, els acudits àcids desmunten l’aparent honradesa política i les entrevistes, originals i amb gràcia, mostren aspectes de la societat que habitualment no veiem. Quan el pensament és fa amb humor esdevé encara més crític.
Publicado por Enrisena @ 16:29  | filosofia
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios