dimecres, 07 de Novembre de 2007
Enric Senabre
Article publicat al setmanari El Punt. Edició País Valencià el 28/10/07

La denúncia del govern valencià contra ACPV per facilitar la recepció de TV3 al País Valencià i la desproporcionada multa i ordre de tancament dels repetidors no es pot entendre si atenem a una lògica exclusivament econòmica. De fet, les dades d’audiència de la televisió catalana per ací baix són ben minses. Si ens fiem de Sofres (gran gurú i guia de la programació i contraprogramació) representen una competència ridícula per al nostre canal autonòmic que, si per TV3 fora, podria mantenir tranquil•lament el preu dels seus minuts de publicitat.
No ens enganyem, el que es vol eliminar amb l’apagada de TV3 no és una competència econòmica ni d’audiència, sinó un model de televisió pública de qualitat, compromesa i professional. L’objectiu fonamental és trencar l’espill amb que comparar la nostra tele. Ja ho van fer abans de les eleccions amb les concessions de les freqüències de TDT, que van esborrar del mapa digital la única proposta seriosa i coherent, Infotv, i ara continuen amb la marxa triomfal que no para comptes amb els vençuts.
La venjança contra una opció política i social que es veu identificada amb una televisió que parla en la nostra llengua a temps complet i ho fa de manera desimbolta, rigorosa i entretinguda és una altra raó que pot explicar una decisió impopular a la que els polítics no solen arriscar-se. Si afegim l’intent de tallar tots els ponts de diàleg i desarmar la possibilitat d’articular qualsevol discurs coherent de cooperació i col•laboració amb els veïns del nord, aleshores tenim el pastís a taula. Diners? No crec. Si Marx alçara el cap!
Publicado por Enrisena @ 20:48  | Televisió
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios