Enric Senabre
Publicat al setmanari El Punt. Edició País Valencià el 7/10/07
És ben cert que una mica de bogeria li dona salsa a la vida, i no és menys cert que tots tenim les nostres manies, uns més i altres menys. Amb aquesta divisa Conta conta produccions i Albena teatre han montat un espectacle frenètic que fa de l’absurd un element d’anàlisi existencial. Ionesco el va introduir en les seues obres per tal de desvetllar el buit en el que vivim sense adonar-nos, però li va faltar el to humorístic.
Ara, amb Maniàtics, i també amb Autoindefinits, Canal 9 aposta d’una vegada per un producte digne, fet a València, amb actors valencians i en valencià. No és la filosofia de la cadena, per desgràcia, però amb ells s’acosta a la finalitat per a la qual es va crear; oferir una televisió de qualitat, amb vocació de servei públic i amb la clara intenció de fomentar l’ús del valencià.
A més a més, l’èxit d’ambdós programes, elimina de soca-rel dos prejudicis molt estesos entre els directius de la cadena pública i que han volgut fer creure a la població. Un és que la relació entre qualitat i audiència és inversament proporcional, és a dir, a més qualitat menys audiència. L’altre és que els programes en valencià no arriben a tota la població per allò del bilingüisme del nostre País. En aquest cas passa tot el contrari; la qualitat no està enfrontada a l’entreteniment ni a l’èxit d’audiències, i la llengua no marca diferències, ni separa, ni desuneix, sinó tot el contrari. Al remat potser que totes les suposicions dels polítics i directius esdevenen més un desig que una realitat i el poble valencià és més madur, crític i conscient del que a ells els agradaria.
Publicat al setmanari El Punt. Edició País Valencià el 7/10/07
És ben cert que una mica de bogeria li dona salsa a la vida, i no és menys cert que tots tenim les nostres manies, uns més i altres menys. Amb aquesta divisa Conta conta produccions i Albena teatre han montat un espectacle frenètic que fa de l’absurd un element d’anàlisi existencial. Ionesco el va introduir en les seues obres per tal de desvetllar el buit en el que vivim sense adonar-nos, però li va faltar el to humorístic.
Ara, amb Maniàtics, i també amb Autoindefinits, Canal 9 aposta d’una vegada per un producte digne, fet a València, amb actors valencians i en valencià. No és la filosofia de la cadena, per desgràcia, però amb ells s’acosta a la finalitat per a la qual es va crear; oferir una televisió de qualitat, amb vocació de servei públic i amb la clara intenció de fomentar l’ús del valencià.
A més a més, l’èxit d’ambdós programes, elimina de soca-rel dos prejudicis molt estesos entre els directius de la cadena pública i que han volgut fer creure a la població. Un és que la relació entre qualitat i audiència és inversament proporcional, és a dir, a més qualitat menys audiència. L’altre és que els programes en valencià no arriben a tota la població per allò del bilingüisme del nostre País. En aquest cas passa tot el contrari; la qualitat no està enfrontada a l’entreteniment ni a l’èxit d’audiències, i la llengua no marca diferències, ni separa, ni desuneix, sinó tot el contrari. Al remat potser que totes les suposicions dels polítics i directius esdevenen més un desig que una realitat i el poble valencià és més madur, crític i conscient del que a ells els agradaria.
Un blog per a reflexionar sobre la televisió i, a través d'ella, sobre el nostre present.
Buscador
Articulos Anteriores
