Enric Senabre
Article publicat al setmanari El Punt Edició País Valencià el 23/09/07
La televisió és el territori de les aparences i la imatge de la que es nodreix és l’apologia màxima de la representació vicària de la realitat. En principi, i malgrat els renecs dels detractors del mitjà, açò no és cap inconvenient quan es reconeix el caràcter construït de les produccions televisives i els seus senyals esdevenen guia en la recerca del coneixement. El problema és que poques vegades s’accepta aquesta situació d’inseguretat i normalment es vol fer passar per realitat el que tan sols és còpia o representació.
Ben lluny de postures essencialistes, el programa concurs de La primera de Tve, Identity, aprofundeix en la idea de la televisió com a joc d’aparences i col•loca als concursants en una situació en la que res és el que sembla i tots ho saben. Sense trampes ni ocultacions es reconeix des del principi que “l’esposa de l’emperador no sols ha de ser virtuosa, sinó també paréixer-ho”, però que de vegades ho sembla i no ho és. Amb aquestes regles els estereotips esdevenen dinamita en les mans dels guionistes del programa, els prejudicis obstacles per esbrinar la resposta correcta i les intuïcions i idees prèvies traves en el camí del premi final. Els participants ho saben i entren en aquesta barraca de fira, s’aventuren per un camí en el que la identitat es converteix en un líquid esmunyedís i les aparences en guia enganyosa de la veritat. I és que quan la televisió no pretén imposar una veritat absoluta, quan fuig d’essències inamovibles i es mou en el terreny de les aparences estimulants, insegures i discutibles és quan esdevé guia de la veritat.
Article publicat al setmanari El Punt Edició País Valencià el 23/09/07
La televisió és el territori de les aparences i la imatge de la que es nodreix és l’apologia màxima de la representació vicària de la realitat. En principi, i malgrat els renecs dels detractors del mitjà, açò no és cap inconvenient quan es reconeix el caràcter construït de les produccions televisives i els seus senyals esdevenen guia en la recerca del coneixement. El problema és que poques vegades s’accepta aquesta situació d’inseguretat i normalment es vol fer passar per realitat el que tan sols és còpia o representació.
Ben lluny de postures essencialistes, el programa concurs de La primera de Tve, Identity, aprofundeix en la idea de la televisió com a joc d’aparences i col•loca als concursants en una situació en la que res és el que sembla i tots ho saben. Sense trampes ni ocultacions es reconeix des del principi que “l’esposa de l’emperador no sols ha de ser virtuosa, sinó també paréixer-ho”, però que de vegades ho sembla i no ho és. Amb aquestes regles els estereotips esdevenen dinamita en les mans dels guionistes del programa, els prejudicis obstacles per esbrinar la resposta correcta i les intuïcions i idees prèvies traves en el camí del premi final. Els participants ho saben i entren en aquesta barraca de fira, s’aventuren per un camí en el que la identitat es converteix en un líquid esmunyedís i les aparences en guia enganyosa de la veritat. I és que quan la televisió no pretén imposar una veritat absoluta, quan fuig d’essències inamovibles i es mou en el terreny de les aparences estimulants, insegures i discutibles és quan esdevé guia de la veritat.
Un blog per a reflexionar sobre la televisió i, a través d'ella, sobre el nostre present.
Buscador
Articulos Anteriores
