Enric Senabre
Article publicat al setmanari El Punt Edició País Valencià el 16/9/07
La cara del mal sempre són els altres. Ens resulta còmode pensar que els malvats tenen un rostre especial, que estan fets d’una pasta defectuosa o que pertanyen a un grup predestinat a la immoralitat.
Quan entrevisten als noticiaris algun testimoni d’un crim contra les dones, solen dir que el marit era una bona persona, que era simpàtic o que ningú ho esperava.En alguns casos els criminals manifesten escenes de dol exagerades als funerals de les seues víctimes, organitzen recerques desesperades o demanen justícia arravatadament davant de les càmeres. La policia ho sap i sol buscar als culpables entre els vídeos de la televisió.
Però el cas Madeleine pot superar totes les expectatives. La cara d’uns pares modèlics demanant ajuda per internet, els ulls de Madeleine mirant- nos des de la televisió i la col•laboració de personalitats de renom en una campanya de recerca mundial, han commogut les consciències d’arreu del planeta en una mostra més del progrés de la societat globalitzada i les seues virtualitats morals.
Si bé les ultimes notícies ens tornen la cara més desagradable de la natura humana i apunten a la responsabilitat dels pares, voluntària o no, en la desaparició de la xiqueta d’ulls d’àngel. Les persones que ahir donaven ànims a la porta de l’església de l’Algarve, ara criden “assassins” i “mentiders” demostrant la feblesa dels sentiments generats mediàticament. Al remat el mal te la cara dolça d’uns pares perfectes, uns cossos de gimnàs i dos títols universitaris. Al remat el mal som nosaltres per molt que ens agrade projectar una imatge ideal a l’espill de la pantalla.
Article publicat al setmanari El Punt Edició País Valencià el 16/9/07
La cara del mal sempre són els altres. Ens resulta còmode pensar que els malvats tenen un rostre especial, que estan fets d’una pasta defectuosa o que pertanyen a un grup predestinat a la immoralitat.
Quan entrevisten als noticiaris algun testimoni d’un crim contra les dones, solen dir que el marit era una bona persona, que era simpàtic o que ningú ho esperava.En alguns casos els criminals manifesten escenes de dol exagerades als funerals de les seues víctimes, organitzen recerques desesperades o demanen justícia arravatadament davant de les càmeres. La policia ho sap i sol buscar als culpables entre els vídeos de la televisió.
Però el cas Madeleine pot superar totes les expectatives. La cara d’uns pares modèlics demanant ajuda per internet, els ulls de Madeleine mirant- nos des de la televisió i la col•laboració de personalitats de renom en una campanya de recerca mundial, han commogut les consciències d’arreu del planeta en una mostra més del progrés de la societat globalitzada i les seues virtualitats morals.
Si bé les ultimes notícies ens tornen la cara més desagradable de la natura humana i apunten a la responsabilitat dels pares, voluntària o no, en la desaparició de la xiqueta d’ulls d’àngel. Les persones que ahir donaven ànims a la porta de l’església de l’Algarve, ara criden “assassins” i “mentiders” demostrant la feblesa dels sentiments generats mediàticament. Al remat el mal te la cara dolça d’uns pares perfectes, uns cossos de gimnàs i dos títols universitaris. Al remat el mal som nosaltres per molt que ens agrade projectar una imatge ideal a l’espill de la pantalla.
Un blog per a reflexionar sobre la televisió i, a través d'ella, sobre el nostre present.
Buscador
Articulos Anteriores
