Enric Senabre
Article publicat al setmanari El Punt Edició País Valencià el 9/9/07
RTVE està en crisi. Els acomiadaments de personal semblen inevitables dins d’una lògica empresarial que no para compte en assumptes com la qualitat, la informació o el servei públic. Una part de les víctimes semblen ser els corresponsals que tenien instal•lats a les principals capitals del món. I és una llàstima, perquè justament aquesta presència espaciotemporal, aportava als telediaris de la pública vivacitat, profunditat i credibilitat.
Malgrat tot, tampoc s’ha de dramatitzar el fet. En la societat de la comunicació una ullada a internet o un vol ràpid solucionen l’absència. A més a més, també és cert que la presència física d’un periodista no és garantia de res. Maruja Torres contava que a l’última guerra de l’Irak, arribaven els corresponsals de les grans cadenes americanes, es tancaven als hotels amb el whisky a la mà, i acabaven fent la transmissió amb els retalls de les agències de premsa.
Però el mite de la presència, la sacralització del directe amb rerefons de bombes, grues o foc no deixa de fascinar a les televisions i els seus informatius. La mateixa televisió pública valenciana ha decidit anar contra totes les normes de la globalització econòmica i informativa, i ha engrossat la nòmina de corresponsals “in situ”. Si s’afona una casa a La Vila allí tenim al corresponsal de Canal 9 amb el micro a la mà seguint en directe les tasques d’enderroc. Que plou als Ports, doncs veiem l’enviat de Burjassot contant els litres amb els propis ulls. És la tomatina, aleshores hem de tenir un equip seguint en directe la festa. Fins a tres enviats especials he comptat per un sol succés. Tot per tenir ben informats els valencians. Un gra massa! No us sembla?
Article publicat al setmanari El Punt Edició País Valencià el 9/9/07
RTVE està en crisi. Els acomiadaments de personal semblen inevitables dins d’una lògica empresarial que no para compte en assumptes com la qualitat, la informació o el servei públic. Una part de les víctimes semblen ser els corresponsals que tenien instal•lats a les principals capitals del món. I és una llàstima, perquè justament aquesta presència espaciotemporal, aportava als telediaris de la pública vivacitat, profunditat i credibilitat.
Malgrat tot, tampoc s’ha de dramatitzar el fet. En la societat de la comunicació una ullada a internet o un vol ràpid solucionen l’absència. A més a més, també és cert que la presència física d’un periodista no és garantia de res. Maruja Torres contava que a l’última guerra de l’Irak, arribaven els corresponsals de les grans cadenes americanes, es tancaven als hotels amb el whisky a la mà, i acabaven fent la transmissió amb els retalls de les agències de premsa.
Però el mite de la presència, la sacralització del directe amb rerefons de bombes, grues o foc no deixa de fascinar a les televisions i els seus informatius. La mateixa televisió pública valenciana ha decidit anar contra totes les normes de la globalització econòmica i informativa, i ha engrossat la nòmina de corresponsals “in situ”. Si s’afona una casa a La Vila allí tenim al corresponsal de Canal 9 amb el micro a la mà seguint en directe les tasques d’enderroc. Que plou als Ports, doncs veiem l’enviat de Burjassot contant els litres amb els propis ulls. És la tomatina, aleshores hem de tenir un equip seguint en directe la festa. Fins a tres enviats especials he comptat per un sol succés. Tot per tenir ben informats els valencians. Un gra massa! No us sembla?
dijous, 20 de Setembre de 2007
Publicado por Lewis @ 9:47
A RTVE redueixen costos despatxant corresponsals i a RTV (Canal 9) en contracten més, encara que siguen a l´ambit del país valencià. Com sempre, aquestos van contracorrent els dóna igual que el balanç econòmic d´aquesta cadena de televisió siga deficitari mentrestant ells governen i es que no fan més que traure als seus polítics...fent-los propaganda. No es poden vore els informatius de Canal 9!(això que aquesta setmana els havia donat un vot de confiança), ho tinc comprovat i això que ja han passat les eleccions!
Un blog per a reflexionar sobre la televisió i, a través d'ella, sobre el nostre present.
Buscador
