Enric Senabre
Article publicat al setmanari El Punt. Edició País València.29/07/07
Divendres passat tots els telenotícies obrien amb la notícia del segrest de l’últim número de la revista “El Jueves” per una portada ofensiva a la Corona. Havia estat una setmana dura, carregada de morts; uns centenars en un accident d’avió al Brasil, desenes d’immigrants a l’Atlàntic i amenaces terroristes en zones turístiques. Massa pólvora per a un Juliol de semi vacances. L’ordre dictada pel jutge Del Olmo adquiria en aquest context el to entre transcendent i graciós que agrada a les televisions.
Com podeu imaginar, la curiositat em va portar a un zapping per les diferents cadenes, però en cap d’elles es va mostrar la vinyeta de manera explícita. Quin detall de les televisions! El codi d’autoregulació ètica funcionava i no volien alimentar el morbo. Com que era impossible veure-la a la tele, em vaig abocar al quiosc més pròxim per tal d’adquirir la revista que feia anys que no comprava però que recordava amb simpatia pel seu caràcter àcid, crític i un pèl masclista.
La portada no era res de l’altre món, més aïna recollia els elements clàssics de la publicació, amb una caricatura coneguda del príncep i la princesa, això si, practicant el coit en la postura del “gosset”. Evidentment era un dibuix, ni tan sols una foto retocada, i el seu caràcter còmic dominava per sobre de qualsevol altre. No acabava d’entendre el problema que suscitava tan gran enrenou. Després d’uns quants pensaments, vaig arribar a una conclusió. El que veritablement havia ofés a la Fiscalia era la postura en la que es representava la penetració reial. Si hagués estat un clàssic “missioner” de segur que no hauria hagut cap problema. I és que el que ens falta és més llibertat... sexual!
Article publicat al setmanari El Punt. Edició País València.29/07/07
Divendres passat tots els telenotícies obrien amb la notícia del segrest de l’últim número de la revista “El Jueves” per una portada ofensiva a la Corona. Havia estat una setmana dura, carregada de morts; uns centenars en un accident d’avió al Brasil, desenes d’immigrants a l’Atlàntic i amenaces terroristes en zones turístiques. Massa pólvora per a un Juliol de semi vacances. L’ordre dictada pel jutge Del Olmo adquiria en aquest context el to entre transcendent i graciós que agrada a les televisions.
Com podeu imaginar, la curiositat em va portar a un zapping per les diferents cadenes, però en cap d’elles es va mostrar la vinyeta de manera explícita. Quin detall de les televisions! El codi d’autoregulació ètica funcionava i no volien alimentar el morbo. Com que era impossible veure-la a la tele, em vaig abocar al quiosc més pròxim per tal d’adquirir la revista que feia anys que no comprava però que recordava amb simpatia pel seu caràcter àcid, crític i un pèl masclista.
La portada no era res de l’altre món, més aïna recollia els elements clàssics de la publicació, amb una caricatura coneguda del príncep i la princesa, això si, practicant el coit en la postura del “gosset”. Evidentment era un dibuix, ni tan sols una foto retocada, i el seu caràcter còmic dominava per sobre de qualsevol altre. No acabava d’entendre el problema que suscitava tan gran enrenou. Després d’uns quants pensaments, vaig arribar a una conclusió. El que veritablement havia ofés a la Fiscalia era la postura en la que es representava la penetració reial. Si hagués estat un clàssic “missioner” de segur que no hauria hagut cap problema. I és que el que ens falta és més llibertat... sexual!
dimecres, 05 de Setembre de 2007
Publicado por Invitado @ 9:16
Estic d´acord amb tu, si la postureta hagués segut la tradicional no s´hagueren escandalitzat tant!. Per desgràcia, (i dic per desgràcia perqué ens costa molts diners de mantindre) la corona continua sent intocable, però per altra banda no deixen d´eixir a les revistes del cor venent exclusives. El "tinglao" aquest està molt mal muntat.
Un blog per a reflexionar sobre la televisió i, a través d'ella, sobre el nostre present.
Buscador
