Mira la tele!

Publicat al setmanari El Punt edició País Valencià, el 22/07/07


Resulta que el 60% dels adolescents catalans mira la tele sense control familiar. I el 50% la mira tant de temps com vol. O, si més no, això diu un estudi del Consell de l’audiovisual català, un òrgan de regulació i control de l’audiovisual —un òrgan, per cert, que ací al País Valencià diuen que arranca, però que, de moment, no n’hi ha senyal. A més a més, els programes que més els agraden són les sèries blanques, amb humor i personatges amables i graciosos, de l’estil de “Los serrano” i “Yo soy Bea”.
Amb aquest panorama no és d’estranyar el poc esperit revolucionari del nostre jovent, la seua passivitat front a la política ni el seu acoblament a la societat de consum. Està clar, els joves de generacions anteriors no teníem tele i per això érem més radicals, no ens deixàvem influir tant i posseíem un esperit més revolucionari i lliure. Aquesta explicació, que culpabilitza la televisió de tots els mals, oblida que els índexs d’audiència televisiva no són diferents entre els adults, ni les preferències tampoc. Potser els joves de les generacions anteriors érem més revolucionaris, però hem perdut aquesta vena radical pel camí, i ens hem convertit en el que som, uns adults atrafegats que hem oblidat els vells ideals i els hem substituït pel prestigi, els diners i l’èxit social. Amb aquest mirall al davant, no cal que els joves es miren a l’espill ni miren la tele, poden veure al seu costat la representació del que esperem que siguen, les expectatives que dipositem en ells i les esperances d’un futur en el que l’absència d’ideals s’ha convertit en realitat.
Si totes les generalitzacions són absurdes, les que fem amb els joves també ho són. No ho oblidem.

Respecte a l article aquest, pense que els joves de les generaciones anteriors eren més revolucionaris, estic d´acord, potser perqué no veien tant la tele, també estic d acord però actualment sembla que veuen més la tele i hi ha una part dels adolescents que passen de tot però per altra banda altra part dels adolescent que se n passen de revolucionaris que fan destrosses, com els moviments radicals a Barna o Paris...També es veuen influenciats per la tele? A que penses que és degut açò?

Jo el que pense i dic a l'article és que el jovent dels nostres dies no és tan diferent al de fa anys. Que també tenen esperit revolucionari i trencador, si bé, d'acord amb la societat que els ha tocat viure. Una societat que, com pots comprovar, ha abandonat els seus ideals i s'ha dedicat al guany econòmic.
Els moviments violents no són més representatius que els pacifistes o els passotes, són cares d'un poliedre tan complex com la societat en la que vivim. Ara bé, he de reconeixer que moltes vegades donen ganes de cremar uns quants cotxes per tal de fer-se sentir, perquè la tele només es fa ressó d'aquestos actes violents. En fi, està clar que altres mitjans són més eficáços a llarg termini, però de vegades cap el dubte.

De vegades,cremar un cotxe no és més greu que deixar-se emportar per tot aquest cicle viciós capitalista.I per capitalisme entenc eixe sistema econòmic on cal malviure per sobreviure.Un sistema on tot té preu.Els revolucionaris de Barna o París optaren per una protesta violenta després de veure que l´única forma d´aparèixer als mitjans era aquella.Els radicals catalans s´en passen,però també s´en passen tots aquells que,amb diners i poder,anul·len qualsevol identitat que no siga la políticament correcta,és a dir,l´espanyol monàrquic de dretes o de centre.Els joves d´avui sols pensen en anar al Pull i comprar-se un pantalons que potser costen tot el que guanyen els seus pares amb vuit hores de treball."Què importa el que ocòrrega fora del meu món,sols m´importa el que m´afecte de forma directa"és la nova filosofia . No conec altra generació,però sé que la meua començà(o començà anys enrere)a apagar-se.I la tele pareix accelerar el procés creant aspiracions noves als joves:entrar a GH