Article publicat al diari El Punt Edició País Valencià el 1/7/07
Enric Senabre Carbonell
Passejava l’altre dia pel casc antic de València quan em cridà l’atenció una pintada: “Apaga la tele! Obri els ulls!”. El context feia evident el seu significat; solars enrunats, cases abandonades, carrers desdibuixats. Especulació, pobresa i abandó.
Però la meua formació filosòfica m’obligava a anar més enllà. Vaig recordar el vell Plató i la seua caverna virtual. Aquells presoners necessitaven els ulls de la intel•ligència per mirar la realitat amb un punt de comparació ideal que eliminara el caràcter manipulador de les imatges repetides. Potser és això el que volia dir la pintada, potser qui la va escriure era un vell platònic a l’estil d’aquells joves de Maig del 68 francés que van omplir els carrers de París de pensaments filosòfics. Obrir els ulls volia dir, per tant, pensar, fer ús de la intel•ligència, comparar les imatges de la televisió amb la realitat que tenim al nostre voltant, aplicar el raonament abans de creure’ns el que ens mostren.
Però si la divisa “obri els ulls!” tenia un sentit metafòric, aleshores la primera part de la pintada també l’havia de tenir. L’”apaga la tele!” també devia significar una altra cosa. Potser apaga la tele que tenim, la manipulada, la venuda, la que recrea una realitat teledirigida des d’instàncies alienes. Aquesta tele sí que cal apagar-la, però per tal de fer-ne una com cal; pública, de qualitat, respectuosa, atenta als moviments ciutadans. De segur que aquesta tele mostraria la situació del barri, donaria veu als veïns i ens ajudaria a obrir els ulls... els de la intel•ligència, perquè ens ajudaria a conéixer, i pensar millor el món que tenim al davant. I, a més a més, podríem mirar-la amb els ulls ben oberts.
Enric Senabre Carbonell
Passejava l’altre dia pel casc antic de València quan em cridà l’atenció una pintada: “Apaga la tele! Obri els ulls!”. El context feia evident el seu significat; solars enrunats, cases abandonades, carrers desdibuixats. Especulació, pobresa i abandó.
Però la meua formació filosòfica m’obligava a anar més enllà. Vaig recordar el vell Plató i la seua caverna virtual. Aquells presoners necessitaven els ulls de la intel•ligència per mirar la realitat amb un punt de comparació ideal que eliminara el caràcter manipulador de les imatges repetides. Potser és això el que volia dir la pintada, potser qui la va escriure era un vell platònic a l’estil d’aquells joves de Maig del 68 francés que van omplir els carrers de París de pensaments filosòfics. Obrir els ulls volia dir, per tant, pensar, fer ús de la intel•ligència, comparar les imatges de la televisió amb la realitat que tenim al nostre voltant, aplicar el raonament abans de creure’ns el que ens mostren.
Però si la divisa “obri els ulls!” tenia un sentit metafòric, aleshores la primera part de la pintada també l’havia de tenir. L’”apaga la tele!” també devia significar una altra cosa. Potser apaga la tele que tenim, la manipulada, la venuda, la que recrea una realitat teledirigida des d’instàncies alienes. Aquesta tele sí que cal apagar-la, però per tal de fer-ne una com cal; pública, de qualitat, respectuosa, atenta als moviments ciutadans. De segur que aquesta tele mostraria la situació del barri, donaria veu als veïns i ens ajudaria a obrir els ulls... els de la intel•ligència, perquè ens ajudaria a conéixer, i pensar millor el món que tenim al davant. I, a més a més, podríem mirar-la amb els ulls ben oberts.
dimarts, 24 de Juliol de 2007
Publicado por Invitado @ 11:59
A la ciutat on jo visc també he vist pintades d´aquest tipus, el que dóna a entendre de la preocupació (encara que siguen pintades) de la gent per aquest tema de la manipulada televisió que tenim als nostres dies.
divendres, 14 de Setembre de 2007
Publicado por vici @ 21:44
Apagar la tele? Ni pensar-ho! Ser crítics amb ella? Però què dius. Si fem això, no podrem veure la NOSTRA* i nova València. Sí, sí, eixa València que s´escriu sense accent, eixa València on les regates dibuixen somriures a més d´un, eixa València on els estudiants de Belles Arts han de començar alguns mesos més tart algunes assignatures per falta de material; i és que eixa carrera és massa hippie per la nova València.
Mirant-ho bé, és a dir, obrint els ulls de la intel•ligència, em convé apagar la televisió. Cal fer-ne una que mostre la vertadera València, llunt de tota vil manipulació. O sóc jo l´únic que es sent dins d´un teatre, ocupant l´última fila i una podrida i bruta butaca, contemplant amb prismàtics una obra que diu que la meua ciutat és perfecta i magnífica i els meus veïns no tenen cap problema?
Mirant-ho bé, és a dir, obrint els ulls de la intel•ligència, em convé apagar la televisió. Cal fer-ne una que mostre la vertadera València, llunt de tota vil manipulació. O sóc jo l´únic que es sent dins d´un teatre, ocupant l´última fila i una podrida i bruta butaca, contemplant amb prismàtics una obra que diu que la meua ciutat és perfecta i magnífica i els meus veïns no tenen cap problema?
divendres, 14 de Setembre de 2007
Publicado por vici @ 21:46
Apagar la tele? Ni pensar-ho! Ser crítics amb ella? Però què dius. Si fem això, no podrem veure la NOSTRA* i nova València. Sí, sí, eixa València que s´escriu sense accent, eixa València on les regates dibuixen somriures a més d´un, eixa València on els estudiants de Belles Arts han de començar alguns mesos més tart algunes assignatures per falta de material; i és que eixa carrera és massa hippie per la nova València.
Mirant-ho bé, és a dir, obrint els ulls de la intel•ligència, em convé apagar la televisió. Cal fer-ne una que mostre la vertadera València, llunt de tota vil manipulació. O sóc jo l´únic que es sent dins d´un teatre, ocupant l´última fila i una podrida i bruta butaca, contemplant amb prismàtics una obra que diu que la meua ciutat és perfecta i magnífica i els meus veïns no tenen cap problema?
Mirant-ho bé, és a dir, obrint els ulls de la intel•ligència, em convé apagar la televisió. Cal fer-ne una que mostre la vertadera València, llunt de tota vil manipulació. O sóc jo l´únic que es sent dins d´un teatre, ocupant l´última fila i una podrida i bruta butaca, contemplant amb prismàtics una obra que diu que la meua ciutat és perfecta i magnífica i els meus veïns no tenen cap problema?
divendres, 14 de Setembre de 2007
Publicado por vici @ 21:47
Quan isc del teatre em pregunte si, de veritat, l´obra parlava de València. De seguida, em dic a mi mateix: Vicent, obri els ulls i deixa d´anar al teatre o, almenys, busca´n u que et venga realitat per realitat.
La ironia és una figura retòrica que consisteix a donar a entendre el contrari del que es diu.
Vici
La ironia és una figura retòrica que consisteix a donar a entendre el contrari del que es diu.
Vici
Un blog per a reflexionar sobre la televisió i, a través d'ella, sobre el nostre present.
Buscador
